dimarts, 28 de desembre de 2010

Bessons

Quan té lloc la fecundació entre un oòcit i un espermatozoide, el que de vegades pot passar és que l'embaràs acabi en bessonada. Els bessons poden ser de dos tipus: univitel·lins (i és llavors quan són idèntics) o bé bivitel·lins. En aquest últim cas, però, no és pas que entrin dos espermatozous dins de l'oòcit sinó que es fecunden dos oòcits que han madurat alhora (a cadascun d'ells hi entra un sol espermatozou). I és que el propi oòcit té molts recursos per evitar el risc de polispèrmia.

Ens quedarem, però, amb els bessons univitel·lins. Les persones que són idèntiques ens recorden a clons, sembla mentida que es puguin assemblar tant. Fixant-nos en el seu origen, però, molts dels dubtes s'esvaeixen.

Qui és, doncs, el procés pel qual d'una sola cèl·lula en poden sortir dos individus iguals?

El que primer cal desmentir és el fet que el nucli de l'oòcit i el de l'espermatozou es fusionin i formin un sol nucli. Quan l'espermatozou entra, el seu propi material genètic (que estava altament condensat dins d'aquest) es descondensa, esdevé més lax i s'envolta d'una membrana, formant el pronucli masculí. Alhora, l'entrada de l'espermatozou provoca una sèrie de canvis que fan que l'oòcit acabi el seu procés de maduració (acaba la meiosi). En acabar la meiosi, una part del material genètic s'extrusiona i l'altra es queda dins de l'oòcit, i s'envolta també d'una membrana per formar el pronucli femení.

Així, doncs, tenim dos pronuclis, i no un de sol, i ja hem passat de tenir una cèl·lula haploide a una de diploide. Aquests dos pronuclis es col·loquen al mig de la cèl·lula, i quan aquesta proliferi i es divideixi en dos per una mitosi normal, el que passarà és que cada pronucli funcionarà independentment fins que s'hagin de col·locar tots els cromosomes en fila per redistribuir-los a les cèl·lules filles. És llavors quan es barrejaran els d'origen patern i els d'origen matern. Per tant, en cap moment hem tingut un sol nucli, sinó que el material es barreja a l'hora de passar de l'estadi d'una cèl·lula a dues cèl·lules.

Les dues cèl·lules filles s'anomenen blastòmers, i són iguals. Els dos segueixen envoltats per la zona pel·lúcida, una capa que ja recobria a l'embrió i que fa que els blastòmers no es dispersin, sinó que es mantiguin units. Això facilita que s'estableixin unions entre ells i que es pugui acabar formant una massa cel·lular que s'anomena mòrula.



(clicant a sobre es veu més gran)

La primera imatge és la d'un zigot. La boleta petita de dalt és el que l'oòcit expulsa en acabar la maduració, i si us fixeu en el centre del zigot, hi veureu els dos pronuclis. A les següents fotos es pot veure l'embrió en fase de dues, quatre i vuit cèl·lules. A partir de llavors, les cèl·lules es compacten entre sí i ja no és possible diferenciar quantes n'hi ha. A l'última foto es veu com l'embrió surt de la zona pel·lúcida per poder créixer, ja que li suposa una barrera.



No hi ha un únic estadi a partir del qual es formin bessons univitel·lins. Es poden separar els dos blastòmers inicials, o que en fases posteriors la massa cel·lular se separi en dos. Per exemple, a pràctiques de la universitat vam agafar embrions en estadi de dues cèl·lules (que només s'havien dividit una vegada) i en vam separar els dos blastòmers. Cadascun d'ells el vam sembrar en una gota de medi, i els vam posar a incubar. L'endemà, els blastòmers s'havien dividit. I en dies posteriors, en alguns fins i tot ja no es podia dir el nombre de cèl·lules que tenien perquè havien començat a compactar-se en mòrula.

Comparant cada parella de blastòmers aïllats, doncs, es podria dir que teníem bessons!

2 comentaris :

Alasanid 30 de desembre de 2010 a les 10:57  

Una de les coses que sempre m'ha sorprès és la gran organització que hi ha allà dins i com van seguint els passos (els cromosomes, per exemple).

Ara ja en sé una mica més de la fecundació.

Laia 6 de gener de 2011 a les 12:03  

És molt interessant, i alhora un bon embolic! Això de la fusió de pronuclis sol sobtar bastant, i és que és normal pensar que de dos se'n fa un.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP