dilluns, 20 de desembre de 2010

Diferents sentits, o un de sol?

Avui he assistit a la VII Fira de les il·lusions del cervell, organitzada pel CRG (Centre de Regulació Genòmica). Dins la Sala Aribau, s'han organitzat diferents activitats, experiments, xerrades i demostracions de màgia per fer arribar a tothom qui hi està interessat com ens poden arribar a sorprendre els sentits, sobretot perquè no els coneixem bé. Tendim a classificar-los com a coses separades, quan en realitat no funciona així. Us explicaré, doncs, un dels experiments en els quals he participat. Per a més informació sobre la resta d'experiments, podeu visitar la web i fer un forat a la vostra agenda per l'any vinent!


Un dels casos presentats és el del sentit del gust i l'olfacte. Normalment, la resposta directa a "què és el que utilitzem per olorar?" seria "el nas"; i si ens pregunten "què utilitzem per notar el gust dels aliments?", sense dubtar pensaríem que "la llengua". I si bé tindríeu part de raó, no és ben bé cert. I us explicaré el per què.

Qui no ha fet mai allò de tapar-se el nas ben fort i no respirar mentre ens estan fent engolir alguna cosa que detestem amb tota l'ànima? Quin sentit té bloquejar l'òrgan de la respiració si aquest en teoria serveix per respirar i notar olors, i no pas per notar el sentit del gust? Alguna cosa no quadra, oi? A tots ens han ensenyat que a la llengua hi trobem les regions on es capta el gust dolç, el salat, l'àcid i l'amarg. Potser no us han parlat mai de l'umami, però que sapigueu que és un altre gust, concretament, el del glutamat. Fins aquí perfecte. Però no tenen el mateix gust unes natilles que un caramel de maduixa, un croïssant o un tros de pastís. I tot són dolços! O per exemple, jo sóc capaç de distingir la crema catalana casolana de la que no ho és. I són el mateix aliment! Així doncs, a la llengua, hi deu haver receptors per a totes les combinacions de gustos que existeixen al món. Òbviament, això no funciona així. I si ens fixem en el que hem comentat abans de que si ens tapem el nas no notem el gust de les coses, ens ha de donar una pista.

El que passa és que a l'epiteli del nas també hi tenim neuroreceptors olfactius, que ens permeten discriminar les olors. Però les olors no són independents del sentit del gust: quan masteguem, les olors dels menjar pugen cap a l'epiteli olfactiu (que estan connectats, com haureu pogut experimentar segur algun cop quan, si us fan riure mentre teniu líquid a la boca, aquest acaba sortint de manera una mica desagradable pel nas). Un cop allà, els neuroreceptors processen les olors, i la informació que se'n deriva es transmet com a impuls nerviós, que s'acabarà integrant juntament amb les senyals que provenen dels receptors de la llengua.

Com hem pogut veure, doncs, la informació del gust és una barreja d'olfacte i el gust pròpiament dit. Però és que a la vegada, la informació olfactiva també es veu influenciada per la vista. Us proposo una de les situacions plantejades: dues gerres, amb líquids de colors diferents, una d'elles verda i l'altra lila. Si s'hagués de relacionar un gust o olor dolça amb cadascuna d'elles, quina seria, així d'entrada? La verda potser menta, la lila potser mora o raïm. Un cop ens hem disposat a olorar-les, la verda tenia una olor i la lila una altra, però que no aconseguíem definir. Doncs bé, els dos recipients contenien la mateixa substància (que era essència de poma barrejada amb aigua), i tot i que no l'havíem identificat, sí que havíem dit que els dos recipients no tenien la mateixa olor. I per què? La vista ja ens havia condicionat a pensar que allò eren substàncies diferents i que, per tant, havien de tenir olors diferents.

El processament de la informació sensorial que percebem no és tan senzilla com sembla. A la part cortical del cervell hi ha àrees especialitzades en captar cadascuna de les informacions que percebem amb els sentits. Però aquestes, després, s'integren i s'associen en una mateixa regió del cervell, i allà és on es combinen les diferents interpretacions sensorials aferents que ens permeten construir la "imatge" del que percebem.

6 comentaris :

XeXu 21 de desembre de 2010 a les 0:11  

Tenim tal capacitat d'integració de la informació, i els sistemes perceptius són tan complexes, que sembla mentida que puguin funcionar, però és que som màquines molt ben pensades on gairebé tot està relacionat. Generalment, quan una peça falla, sempre n'acaben fallant d'altres.

garbi24 21 de desembre de 2010 a les 13:57  

Vaja que allò de que mengem amb els ulls, té certa veritat.
Bona estrena

Alasanid 21 de desembre de 2010 a les 17:52  

L'esperava amb moltes ganes el bloc, a veure amb què ens sorprens!

El que deies de tapar al nas em fa pensar en una cosa molt curiosa. Si ho preguntes a un nen petit et dirà que el gust el detectem a la boca i l'olfacte al nas (cosa que els ensenyen a l'escola) en canvi, la majoria farà això de tapar-se el nas!

I relacionat amb els sentits hi ha l'acció de captar-los i processar-los. Amb la vista veiem un únic color (metàmer). En canvi amb l'oïda podem descomposar els sons (diferents harmònics).

Pd40 24 de desembre de 2010 a les 11:15  

Molt interessant, Laia, i ben explicat. Comences l'etapa de divulgadora científica amb molt bon peu, felicitats!

Eiii, quin nom de bloc més xulo!! ;)

Una abraçada i bones festes!

Èlia 26 de desembre de 2010 a les 2:16  

Molt interessant!!! *O* La veritat és que no ho sabia..jejeje

M'agrada aquest bloc tb =)

Laia 28 de desembre de 2010 a les 16:33  

Xexu, tot està molt interconnectat, com tu dius. I quotidianament fem coses en base a aquest pensament però sense ser-ne conscients!


Garbí, bona! Doncs sí que hi té a veure, sí! Tot i que quan es du aquesta frase jo penso més en que només veure un croïssant m'agafa gana!


Alasanid, ara que comentes això, com la còclea processa els sons és també tot un món!


pd40, t'agrada? Sí? Doncs res, ja li diré de part teva al seu ideòleg!


Èlia, gràcies!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP