dilluns, 28 de febrer de 2011

El secret de les ratlletes

Una de les coses que m'agrada més del que estudio és veure com em permet conèixer moltes de les coses que m'envolten. I el cas que us explicaré avui és el dels tests d'embaràs.

Com coi, a través de l'orina, es pot saber si una dona està embarassada o no? Doncs la clau està en una hormona i una tècnica anomenada ELISA.

Començarem per l'hormona: el fet és que quan una dona queda embarassada, el seu cos comença a fabricar molta quantitat d'una hormona anomenada Gonadotropina Coriònica humana, abreviada hCG. Aquesta permet que es continuï fabricant una altra hormona, la progesterona, a nivells elevats per tal de mantenir un endometri ben irrigat i adequat per allotjar l'embrió.

Aquest és el primer punt: una dona embarassada té molta hCG, que es pot detectar a través de l'orina (ja que els nostres ronyons són un filtre de tot el que corre per la sang).

I després, cal que us presenti l'ELISA. No és cap nom de noia, sinó que aquestes sigles signifiquen Enzyme-Linked ImmunoSorben Assay. Però abans de desxifrar què volen dir aquestes sigles, cal saber com funciona això dels anticossos en el nostre cos. Simplement, quan una substància estranya entra al nostre cos, fabriquem unes molècules que es diuen anticossos, que s'hi uneixen de manera molt específica. Són com un guant fet a mida, de manera que cada cosa que entra (cada antigen) té el seu anticòs específic; i quan l'antigen i l'anticòs corresponents es trobin, s'ajuntaran.

L'ELISA el que fa és jugar amb aquesta reacció entre l'antigen i l'anticòs. El que es fa és crear un anticòs (es poden fer en un laboratori de manera artificial) i llavors enganxar-li un enzim. Aquest enzim reacciona amb una substància determinada, i en fer-ho, aquesta substància es transforma en una substància que té color, i per tant, que podem visualitzar. Per tant, allà on hi hagi antigen l'anticòs quedarà enganxat i veurem color (perquè recordeu que l'anticòs porta enganxat l'enzim).

En el dibuix següent teniu un prototip del que seria un test d'embaràs.



Com veieu, té tres zones: a la primera hi ha un anticòs unit a un enzim. Aquest anticòs és especial i únic per a la hCG, de manera que si topa amb la hCG, s'hi unirà. A la segona zona hi ha el substrat de l'enzim (de manera que si l'enzim s'hi queda, veurem color perquè reaccionaran) i també hi ha anticossos especials per a la hCG. I a la tercera zona hi ha també anticossos, que reconeixeran l'anticòs que hem posat a la primera banda i que ha viatjat d'una banda a l'altra arrossegat per l'orina.

Ara anem a veure què passaria en cadascun dels supòsits:

Si la dona estigués embarassada, a l'orina hi tindria hCG. Per tant, quan la orina passés per sobre de la primera zona, trobaria els anticossos anti-hCG units a enzim i s'hi quedaria enganxada. Aquest complex viatjaria fins a la segona zona. Allà hi trobaria anticossos contra la hCG fortament fixats al plàstic, de manera que el nostre complex s'hi quedaria enganxat i es formaria una mena d'entrepà: l'antigen estaria enganxat per una banda a un anticòs marcat amb enzim i per l'altra banda, a un anticòs que no deixa que marxi. En aquesta segona zona recordeu que hi havia el substrat de l'enzim, de manera que reaccionaran l'enzim i el substrat i obtindrem una substància que donarà color i farà que vegem una de les bandes. El que passa és que d'anticossos a la primera zona en teníem molts, i no hi ha prou hCG a la orina com per "ocupar-los" tots. Per tant, molts d'ells viatjaran a través del predictor fins arribar al final, la zona on hi havia anticossos que unien els anticossos enganxats a enzim. Com que allà també hi ha substrat, també hi haurà reacció de color i veurem una banda. Aquesta zona sempre es marca, ja que serveix de control per veure que el sistema ha funcionat i que la orina ha arrossegat els anticossos de la primera banda, és com un control de qualitat de que el producte funciona.




I si la dona no està embarassada? Dons el que passarà és que a la orina no hi haurà hCG. Per tant, els anticossos units a enzim de la primera regió no s'enganxaran a res. Com que no tindran hCG unida en arribar a la segona banda també passaran de llarg, i acabaran a la tercera banda. Allà hem dit que era un control de qualitat: com que el que hi ha només reconeix l'anticòs i no pas la hCG, sí que s'hi quedarà unit, i donarà color. Per tant, només veurem una de les bandes.



Tot plegat, explicat així sona molt embolicat, però us recomano aquest enllaç on està tot explicat a la perfecció! I com aquest, molts altres fenòmens biològics són la base de moltes coses que utilitzem en el nostre dia a dia. I la veritat és que ho trobo tremendament interessant!


2 comentaris :

Dan 4 de març de 2011 a les 20:24  

Realment és tremendament interessant. La veritat és que tenia idea que el funcionament del test era amb un ELISA, però no en coneixia els detalls.

Laia 13 de març de 2011 a les 12:20  

Dan, doncs ja en saps una mica més. Quin honor! :P

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP