dissabte, 12 de març de 2011

Microscopia confocal

Una de les coses que m'ha agradat poder fer en aquest segon cicle de la llicenciatura és passar a un altre nivell. Utilitzar aparells de veritat, manipular molt més... Tot allò que es veu sempre en imatges, diapositives, donar-li un sentit i poder-ho utilitzar.

La paraula microscopi avui en dia per sí sola ja no diu res. La pregunta que sorgeix en sentir aquesta paraula és: de quin tipus? N'hi ha molts, moltíssims, amb utilitats diferents, i s'ha d'escollir l'adequat en funció de la mostra que es manipuli i el que es vulgui veure. Per exemple, hi ha microscopis que permeten veure coses com aquestes:


Podeu veure el desdoblament de les dues imatges que han estat superposades aquí



Això són cèl·lules, en les quals veiem el nucli blau i el citoplasma verd. I com s'ha fet això?

Primer de tot, s'ha de tenir clar que una cèl·lula és transparent, no té color, de manera que aquests que veiem són irreals. El que es va fer va ser agafar un virus, un baculovirus concretament, i fer que infectés unes cèl·lules. El virus contenia dues proteïnes que van ser introduïdes amb un procés que es diu recombinació. Les dues proteïnes eren el Hoechst i la GFP (Green Fluorescent Protein). Quan el virus va infectar la cèl·lula aquestes proteïnes fluorescents van ser fabricades, i en il·luminar la mostra amb una llum determinada es van poder detectar els dos colors de fluorescència: el Hoechst va donar color blau al nucli i la GFP el citoplasma de verd.

I això no es pot veure amb un microscopi normal? Doncs no. L'adequat és un microscopi de fluorescència. Concretament aquesta imatge ha estat presa amb un microscopi làser d'scanning confocal, que també és de fluorescència però més sofisticat i que permet tenir imatges més nítides.

Simplement cal tenir en compte que quan la llum incideix sobre la nostra mostra, excita les molècules que seran capaces d'emetre fluorescència (anomenades fluorocroms) i aquesta llum fluorescent és captada per un detector de fluorescència connectat a un ordinador, on amb el software adequat es poden interpretar les imatges. Abans de passar pel detector, però, es posa un filtre per només deixar passar la llum que es vulgui (per exemple, si hem posar un fluorocrom verd, doncs hem de posar un filtre que només deixi passar la llum verda). El problema de la microscopia de fluorescència és que les cèl·lules tenen volum, de manera que la fluorescència emesa des dels diferents punts de la cèl·lula se superposa i les imatges es veuen borroses. Amb el confocal fem un pas més enllà: està dissenyat per tal que la font de llum (el làser en aquest cas) només enfoqui un pla de la mostra, de manera que ja no hi ha aquesta superposició de fluorescència. Es poden agafar imatges de diferents plans, paral·lels entre sí, i anar reconstruint la imatge en 3D. És com quan es talla una barra de pa i se'n fan llesques: es poden fer més amunt o més avall de la barra, i tindrem diferents coses. Si tallem molt a prop de la punta, només tindrem el crostó, i si ens quedem amb una part del mig, tindrem crosta i molta molla de pa. I si agafem totes les llesques i les ajuntem, tindrem la barra reconstruïda. En el cas de la meva foto, només seria una "llesca" de la cèl·lula en general, més o menys cap al mig.

A que fa patxoca?

1 comentaris :

Alasanid 16 de març de 2011 a les 20:50  

I tant si fa patxoca!!

Pel que veig l'observació del món microscòpic i de l'interior del cos humà ha canviat moltíssim!!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP