dimecres, 16 de març de 2011

Microscopia electrònica

Un dels avenços més butals pel que fa a microscopia per mi és la invenció del microscopi electrònic. Poder veure més o menys contrastos o diferents colors està molt bé, però sempre estem limitats a una cosa: la llum. I és que el fet d'il·luminar les mostres amb llum visible fa que el nostre poder de resolució arribi fins a un punt determinat, i que a partir d'allà tot esdevingui borrós. Per exemple, en el post anterior, us vaig posar una imatge d'unes cèl·lules. Si ens hi apropéssim més, començaríem a veure borrós, línies poc definides que se superposen les unes a les altres. I podríem pensar: és que la cèl·lula de per sí ja és una estructura molt petita, no hi ha res més petit. I aquest seria l'error més gran de tots els errors que es puguin cometre. Perquè una cèl·lula està viva, i dins seu hi ha moltes estructures que tenen moltes funcions diferents, i que permeten que la cèl·lula segueixi subsistint. I en conseqüència, que nosaltres vivim.

I doncs, per què no les veiem, totes aquestes estructures subcel·lulars? Doncs perquè són massa petites per ser observades amb un microscopi que utilitzi la llum visible. Avui dia, però, aquest obstacle l'hem solventat i podem observar les estructures que hi ha dins les cèl·lules amb el microscopi electrònic.

I què té aquest que no tingui l'altre?

Primer de tot, i el més important, és que el que ens permet veure les mostres no és un feix de llum, sinó un feix d'electrons (els electrons són partícules subatòmiques que giren al voltant dels nuclis dels àtoms). Doncs bé, els electrons són molt petits, molt més que els fotons (les partícules de les quals està formada la llum visible), i això permet que, quan els electrons incideixen sobre la nostra mostra, siguin capaços de distingir estructures petites que estan molt juntes, cosa que els fotons no podien fer.

El microscopi està fet d'una columna molt gran on a dins s'hi fa el buit per tal que els electrons no xoquin amb les partícules que conformen l'aire i no es desviin. Un cop emesos per un filament de tungstè, són concentrats cap a la mostra, i la travessen. Finalment, impacten sobre una placa fotogràfica i plasmen la imatge, que es capta en un ordinador.

Amb aquest microscopi les imatges són menys espectaculars pel que fa a colors, ja que només es veuen en blanc, negre i tons de gris. I en funció de què? Doncs de la densitat d'aquella estructura, de si és més o menys prima. Les estructures gruixudes són més fosques, i les primes més clares.

Les possibilitats que ofereix, però, són immenses: podem veure les formes de condensació del DNA dins del nucli, orgànuls com els mitocondris, i fins i tot, virus. Els virus són molt més petits que una cèl·lula: heu de pensar que entren dins la cèl·lula, repliquen moltíssimes vegades i després en surten. I el que veureu a continuació és un virus que infecta a bacteris que es diu T4, i que de llargada por fer com a màxim uns 200 nanòmetres... que són 0,0002 mil·límetres! I és força gran per ser un virus. La de coses que ens perdíem abans de tenir eines com aquesta...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP