dilluns, 16 de maig de 2011

Immortalitat no benvinguda

El càncer és una de les malalties que només sentir-la ja espanta una mica. Actualment, però, tot el reguitzell de connotacions que porta associades estan més relativitzades: hi ha menys gent que mor de càncer, tenim més solucions per vèncer-lo i cada cop el coneixem més i millor. Encara queda camí per recórrer, però anem per bon camí.

Ben bé, què podríem definir com a càncer? És una malaltia estranya si ens posem a pensar-hi, ja que normalment tenim el concepte que ens posem malalts per altres organismes que ens "ataquen": virus, bacteris, fongs, paràsits... Però el càncer, si bé també pot estar influenciat per l'ambient (radiacions, productes químics), a grans trets es tracta d'un descontrol del nostre propi cos.

Estem fets de cèl·lules, i no totes són iguals: les de fetge no s'assemblen a les dels epitelis, ni tampoc a les cèl·lules cardíaques. El fet, però, és que quan es forma un individu, tot comença a partir d'una cèl·lula, que per força s'ha d'anar dividint per acabar formant una personeta. De cada divisió, la cèl·lula mare dóna lloc a dues cèl·lules filles, de manera que el nombre de cèl·lules va creixent exponencialment: 2, 4, 8, 16, 32... I així anem fent. Però les cèl·lules no es divideixen indefinidament, sinó que arriba un moment en què han de deixar de proliferar i, en el seu lloc, s'han de diferenciar. Diferenciar-se consisteix en adquirir una morfologia i unes funcions específiques, en funció del tipus de teixit del qual es forma part. Les cèl·lules de fetge no fabriquen les mateixes proteïnes ni expressen els mateixos receptors que una cèl·lula epitelial, per exemple, cadascuna és específica per la funció que ha de fer. I cal marcar aquestes diferències per tal que la cèl·lula sigui funcional.

Molt en general, el que passa en el càncer és que les cèl·lules comencen a proliferar de manera incontrolada, sense acabar de diferenciar-se, i a més a més, en molts casos, adquireixen la capacitat d'envair i colonitzar altres teixits. Són com una allau, que va arrassant per on passa i que a més a més també evita que la resta de cèl·lules puguin créixer.

El per què la cèl·lula comença a dividir-se de forma irregular i descontrolada no recau en un producte determinat que inhalem, o que ens ataqui directament. Tots els factors que es diu que incrementen les possibilitats de patir càncer el que fan és incrementar la taxa de mutació. Perquè en el fons, el que provoca el càncer és l'acumulació de mutacions en els gens que ens controlen quan i com es divideixen les nostres cèl·lules. Tenim dos tipus de gens: els que afavoreixen la divisió (necessaris per renovar teixits i per créixer) i els que la frenen, els supressors (que també els necessitem per evitar que una cèl·lula es divideixi quan no ho ha de fer). Doncs bé, mutacions en aquests gens el que fan és que una cèl·lula es divideixi més del compte i que a més aquesta divisió no tingui fre. I no n'hi ha prou amb una mutació, sinó que aproximadament calen unes quatre-set mutacions de diferents gens per tal que es produeixi un càncer. 

Un tret molt característic de les cèl·lules tumorals és la seva immortalitat. Una cèl·lula normalment es pot arribar a dividir unes 50 vegades, però després mor. Això passa perquè el seu DNA a cada cicle es va escurçant progressivament pels extrems, anomenats telòmers. Les cèl·lules tumorals, però, expressen un enzim, la telomerasa, que va allargant de nou aquests fragments que es perden, de manera que la cèl·lula no envelleix i es pot seguir dividint indefinidament. Aquest enzim no és un invent de les cèl·lules tumorals, sinó que el tenen cèl·lules que s'han de dividir molt, com per exemple les cèl·lules mare del moll de l'os (que contínuament fabriquen cèl·lules sanguínies). La resta de cèl·lules del cos que ja s'han diferenciat i no s'han de dividir més, cada cop expressen menys telomerasa, fins que al final la tenen "apagada"


Aquesta immortalitat, malgrat els nombrosos desavantatges, és tot avanç en el camp de cultius cel·lulars: les cèl·lules tumorals esdevenen una font de cèl·lules inesgotable, que es pot anar subcultivant indefinidament sense que la línia mori. A més, com que es divideixen molt freqüentment, els efectes induïts es veuen al cap de poc temps.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP