dilluns, 19 de setembre de 2011

Burrunan

Una de les espècies més conegudes de dofí és, sens dubte, el dofí mular, Tursiops truncatus. Domesticable, rei de zoològics i aquaris, però si cal de caràcter salvatge i ofensiu en llibertat. I és precisament en el seu hàbitat natural on també ha destacat molt per la seva capacitat d'enginyar-se-les per pescar una bona presa, tot emprant tècniques de caça sovint espectaculars (us deixo al final del post alguns enllaços a posts que havia fet sobre aquests temes a l'altre bloc).

Doncs en aigües australianes, on hi ha, diria, les colònies de dofins mulars més estudiades, s'hi ha descobert una nova espècie de dofí que ha estat batejat com a Burrunan (Tursiops australis). Per tal de demostrar que es tracta d'una nova espècie han tingut en compte varis paràmetres, tant a nivell morfològic com molecular: mides, morfologia del crani i DNA mitocondrial, entre altres. 

El DNA mitocondrial, tot i ser una reminiscència del que podria haver estat el genoma d'un bacteri aerobi que es va associar en simbiosi amb una cèl·lula eucariota, ens és de molta utilitat: funcionalment i analíticament. En primer lloc, cal dir que malgrat haver perdut algunes de les funcions que deuria tenir i haver-les traspassat al genoma nuclear, encara codifica per proteïnes i alguns enzims essencials, sense els quals el mitocondri no podria funcionar, i en conseqüència, la cèl·lula tampoc. I si ens posem a analitzar-ne la taxa de mutació, el podem utilitzar per fer estudis de descendència a petita i gran escala. Com que s'hereta per via materna i té una regió que varia molt entre persones no relacionades, pot ser utilitzat per ajudar a verificar si una dona és realment la mare o àvia d'algú. L'àvia li passa a la mare, i aquesta, als fills. Aquests alhora també ho passaran als seus descendents (però només en el cas de ser dones, és clar!).

I a gran escala també té molta repercussió, ja que observant la seva taxa de mutació al llarg del temps podem fer arbres filogenètics. En el cas del dofí Burrunan ha permès diferenciar-lo del dofí mular, i en el cas dels humans, una aplicació molt clara i que jo trobo al·lucinant és l'estudi de les migracions dels homínids al llarg de la història. Podem observar una seqüència determinada present en el DNA mitocondrial, que la tenen tots els membres d'una població X. Però com que el DNA és variable i va mutant amb cada replicació (i també per agents externs), aquesta seqüència pot canviar. I si resulta que la població on s'ha donat aquest canvi ha migrat a un altre indret i deixa de "barrejar-se" amb la població antiga, s'estabilitzarà el canvi i dominarà. I així successivament podem endevinar o imaginar quins camins van seguir els homínids de fa milers d'anys. Si des del principi haguessin existit els avions, les autopistes i els trens, si les comunitats haguessin estat interaccionant contínuament i reproduint-se entre elles, no crec que tinguéssim uns grups tan definits com els que tenim avui en dia. És per això que seria molt curiós viatjar milers d'anys cap al futur (si encara existim) i veure quin mapa en podem fer, del nostre DNA mitocondrial.

De moment, benvingut Burrunan!



http://cirereta.blogspot.com/2007/10/de-cacera.html
http://cirereta.blogspot.com/2007/09/un-morri-epecial.html
http://cirereta.blogspot.com/2010/03/la-terbolesa-un-bon-atac.html


1 comentaris :

XeXu 20 de setembre de 2011 a les 16:46  

Cada cop hi ha més mestissatge ja que és molt més fàcil anar d'un lloc a l'altre. Com dius tu, els grups ètnics actuals es van crear per aquesta separació, per les migracions i la manca de barreja. Ara que tots ens barregem, seria lògic pensar que es deriva cap a un únic fenotip per a tota l'espècie humana, oi? El que passa és que això portaria molt temps, i és d'esperar que en aquest també es donin canvis i l'evolució ens vagi portant a una versió més avançada de nosaltres mateixos.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP