dijous, 8 de setembre de 2011

Sang reial

Quan mirem un esquema del sistema circulatori o si fem una ullada a la cara interna del braç, sabrem distingir-hi les venes. En els dibuixos dels llibres de text, per diferenciar-les de les artèries, aquestes les pinten de vermell, mentre que les venes acaben sent de color blau. I coses com aquestes ens acaben confonent a tots plegats, i sembla que la sang venosa hagi de ser de color blau. Però no ens posem a pensar que quan anem a fer-nos una analítica la infermera ens posa una goma al braç, ens punxa la vena i es dedica a deixar-nos secs i anar omplint potets de sang... que curiosament és vermella! Sembla que la sang de dins del cos instants enrere la vèiem blava, es torna vermella quan surt a l'exterior. Màgia? O és que realment la cosa no va així?

La nostra sang sempre és vermella, però adquireix diferents tonalitats en funció de la quantitat d'oxigen que l'hemoglobina transporti. Contra més oxigen transporti, tindrem el ferro en un estat oxidat, i es torna de color vermell intens, potent. En canvi, contra menys oxigen transporti (i això passa un cop ha alliberat l'oxigen que duia i retorna cap al cor a través de les venes) el color vermell de l'hemoglobina perd intensitat i es torna de color més fosc, una mica marronós fins i tot. Per tant, ja sabem que per les venes la sang segueix sent vermella però d'una tonalitat diferent.

Un altre factor a tenir en compte és la localització de les venes. Es troben sota la pell, però molt més externes que les artèries. Les artèries no les localitzem a simple vista per més que ens mirem el braç, però en canvi sí que podem veure venes a braços i cames (aquestes, quan es dilaten, donen lloc a les famoses varius). Això ho aprofita el cos per dissipar calor quan tenim un excés de temperatura corporal.

I doncs, d'on ve el color blau? Primer de tot, cal tenir en compte que nosaltres veiem les coses d'uns colors o altres perquè quan la llum blanca (feta de tots els colors) incideix sobre els cossos, alguns dels colors són absorbits i d'altres "reboten: el que "rebota" és el corresponent al que nosaltres captarem a través dels ulls i que serem capaços d'identificar. Per tant, en aquest cas el que passa és que la part de l'espectre de color blau i lila és la que ens arriba, i la resta és absorbida. Senzillament, la llum penetra a la pell i les diferents capes epitelials, el greix subcutani i la resta absorbeixen els colors de baixa freqüència (els vermells), i els d'alta freqüència (els blaus) són rebotats i els que captem amb la vista.

Explicat així, doncs, la relació entre el color de la sang i la noblesa per tota la seva gràcia, així com la credibilitat! Senzillament es tractava d'un color de pell més pàl·lid que feia que les venes es veiessin més que no pas les dels camperols, de pell morena per haver de treballar sol a sol.

3 comentaris :

XeXu 8 de setembre de 2011 a les 11:55  

Quina desil·lusió! Jo que em mirava les venes i em pensava que era especial... així que és un tema de física, eh? Llàstima. Jo que volia ser rei...

Yáiza 10 de setembre de 2011 a les 0:48  

Així que el XeXu vol "ser per collons cap de l'Estat"?

Bona explicació, Laia. I respons a la tííííííííííípica pregunta tonta que fa la gent: i la sang de les venes és blava? Bé, vaja, a mi em sembla una pregunta tonta... però clar, és que les llegendes urbanes i l'imaginari popular fan molt mal a la ciència!

Laia 20 de setembre de 2011 a les 0:01  

Xexu, la Yaiza ha dit el que m'ha passat pel cap a mi! Això de "tenir-ho tot fet només per ser fill de papà" no t'escau, home!


Yaiza, i tu més que ningú per dins et deus mig "indignar" amb coses així! N'hi ha molts, de mites d'aquesta mena! I és molt sàdic, però la gent segur que ha vist alguna peli on algú es suïcida tallant-se les venes, i ningú té sang blava coi!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP