diumenge, 6 de novembre de 2011

Inconvenients de la bellesa

Quan parlem de fàrmacs, molts cops sentim a parlar de principis actius, excipients i altres noms estranys. Bàsicament el que ens fa algun efecte dins del cos són els principis actius, i els excipients són "per omplir": per donar millor gust, color... etc. Avui en dia la majoria de principis actius són sintètics, fabricats al laboratori i en quantitats industrials, però molts en el seu origen han estat descoberts a la natura.

Un exemple és l'atropina, un fàrmac que per primer cop va ser aïllat de la planta Atropa belladona. Es tracta d'un alcaloide que es troba principalment a les baies d'aquesta planta, i les dones se les menjaven perquè provocava una dilatació molt acusada de les ninetes dels ulls, un fenomen que s'anomena midriasi. Si ens fixem en el nostre ulls per dins, a part de la còrnia, la retina... etc, també hi trobarem uns músculs associats a l'iris: el múscul radial, el múscul constrictor de l'iris i el múscul ciliar. Aquests músculs contribueixen a la contracció i relaxació de l'esfínter de l'iris i per tant, regulen l'obertura i tancament de la nineta, així com l'acomodació de la visió, que veurem més endavant. Doncs resulta que l'efecte de l'atropina és bloquejar els receptors del múscul ciliar, de manera que la molècula que l'hauria d'estimular (anomenada acetilcolina) no ho pot fer. Si el múscul no és activat es relaxa, i per tant l'esfínter de l'iris no es contrau i la nineta es dilata.

El fet de voler tenir unes ninetes dels ulls dilatades i grosses era perquè era un símbol de bellesa, una qualitat d'aquelles esterotipades; i d'aquí se'n deriva el nom de la planta. A part de la midriasi, la belladona  també provoca una paràlisi de l'acomodació de la visió, fotofòbia (alta sensibilitat a la llum) i visió borrosa. L'acomodació de la visió és la propietat que té el cristal·lí de l'ull (la nostra lent) per adaptar-se a allò que volem enfocar, és a dir: es bombeja (esdevé més esfèric) o bé s'aplana en funció de si volem enfocar objectes propers o llunyans, i ho fa gràcies als músculs que té associats. Per tant, amb l'atropina es perd aquesta propietat, i d'aquí la visió borrosa i la deficiència en la visió mentre duren els efectes del fàrmac.

La midriasi a les dones els durava diversos dies, de manera que anaven ben mones però fotent-se de cops contra les parets!

Imatge: wikipedia

3 comentaris :

XeXu 6 de novembre de 2011 a les 12:37  

Ja diuen que per lluir, s'ha de patir. Però això de fer-ho a base de fàrmacs... gairebé millor portar sabates de taló, i mira que no m'agraden...

Lalu 6 de novembre de 2011 a les 17:30  

Baja, amb l'última frase del post també m'han vingut al cap les sabates de taló, però ja veig que en Xexu se m'ha avançat!

No sabia el pq del nom de "belladona" i mira que és suggestiu!, com pq una es plantegi d'on prové. En fi, molt interessant.

Yáiza 8 de novembre de 2011 a les 18:46  

I l'evolució de tot plegat són les gotetes (el coliri) que ens recepta l'oftalmòleg perquè ens el posem mitja hora abans d'anar-lo veure, quan ens vol mirar el fons de l'ull... La nineta ben dilatada, i acompanyada per no fotre't contra els fanals...

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP