dimecres, 14 de desembre de 2011

Canvi d'hàbit... i d'hàbitat

Per tot arreu ens envolten els microorganismes, i si ens poséssim paranoics ni respiraríem, potser. Alguns ens són patògens, d'altres no, per alguns hem desenvolupat vacunes i d'altres encara se'ns resisteixen. També és curiós com tots tenim al cap la idea que són antics, molt antics, però en canvi n'hi ha molts que sembla que siguin "nous", que tan sols faci unes quantes dècades que han aparegut. Gent externa al camp de la ciència no sol ser gaire conscient de la magnitud del temps en aquests aspectes, i potser ho troben normal, però una cosa així de seguida ha de fer sospitar: no solen sortir del no res. Normalment comencem a pensar  en mutacions, en que els virus es combinen i se'n formen de nous, i coses així. Però cal tenir en compte que nosaltres també evolucionem, i ara no parlo biològicament, sinó culturalment. Canviem els nostres costums, explorem nous ambients, i tot això pot fer que, per exemple, bacteris creixin en ambients que abans no existien i que hem creat nosaltres. I heus aquí un cas d'aquests: la legionel·la.

La legionel·losi o malaltia del legionari és d'aquelles que es daten: es va descobrir el 1976, quan en una convenció de legionaris als EEUU hi ha haver un brot de pneumònia de caire epidèmic, pel qual van morir més de 30 assistents, tots antics legionaris i val a dir, d'avançada edat. Mesos després es va detectar que l'agent causal d'aquella pneumònia havia estat un patogen fins llavors desconegut, al qual van anomenar Legionella pneumophila

La legionel·la no és una malaltia per la qual la gent es pugui contagiar a través dels aerosols de persones infectades, no hi ha transmissió oral-oral, que es diu. I és que si ho fos, segurament hauria sorgit abans, ja que la majoria de malalties que es transmeten així són de fàcil contagi, com per exemple un refredat o una grip. Algú estornuda o ens parla massa a prop i ja l'hem liat. El que ha passat amb la legionel·la és que és un patogen ambiental i termòfil, que en aigua molt calenta viu de conya. Com podria, però, un patogen d'aquesta mena arribar a colonitzar microgotetes d'aigua que hi ha en suspensió a l'aire i entrar dins els nostres pulmons? Doncs gràcies a invents com les torres de refrigeració. En aquestes torres, l'aigua es fa servir per refredar alguna substància que tinguem molt calenta, gràcies a una transmissió d'escalfor per contacte: la substància en qüestió es refreda i l'aigua s'escalfa (com quan ara a l'hivern escalfem llet en un got i ho toquem amb les mans glaçades, igual). Després, però, cal tornar a refredar aquesta aigua perquè pugui, de nou, ajudar-nos a refredar més substàncies. I aquí ve el problema: l'aigua es refreda amb aire, amb uns ventiladors, que com us podeu imaginar, seran uns perfectes generadors d'aerosols. Com que l'aigua estava calenta, és un medi idoni per les legionel·les, que sortiran volant dins de les microgotes d'aigua i es quedaran en suspensió, fins que les inspirem. I una torre de refrigeració pot ser industrial, però també pot ser un aparell d'aire condicionat! I tot això no vol dir que abans la legionel·la no existís, al contrari: és un patogen ambiental de les amebes, viu dins d'elles. I això vol dir que un cop dins els pulmons, pot viure dins unes cèl·lules anomenades macròfags, de les quals als alvèols pulmonars n'hi ha a cabassos.

I bé, per acabar...

Si ella ens la va enganxar...


I ells la van revolucionar...


No us podeu perdre aquesta! Nous mètodes d'estudi! (només manca una mica d'entonació!)

5 comentaris :

XeXu 14 de desembre de 2011 a les 20:39  

A veure, no pots pretendre fer un article seriós sobre Legionella i posar aquest vídeo al final. No veus que l'he hagut de veure abans que res? Mare de déu, se m'ha posat la pell de gallina. Quants cops he cantat aquesta cançó de Rihanna? I la dels Baseballs? Una pila. I ara ja no em podré treure del cap aquesta versió... ostres, que currada. De veritat, pell de gallina, m'ha encantat, hahaha. Que bons. Si és que començant pel títol que posen, o nom del grup, no sé, Good bugs gone bad, boníssim! El disc de la Rihanna es diu Good girls gone bad... és del tipus de coses que em fan partir de riure. Repeteixo el comentari del post anteriors...

Va, vaig a acabar de llegir el post, que així no es pot, no es pot...

XeXu 14 de desembre de 2011 a les 20:43  

La història de la Legionella ja me la sabia i és força interessant. El que no tenia tan estudiat és com pot viure el patogen en torres de refrigeració i altres llocs on es desenvolupa. Però ho sento, per interessant que sigui, és que el vídeo no té comparació!

Laia 14 de desembre de 2011 a les 21:48  

La frase "I know that you really wanted that Legionella" no té preu!!! :)

La de cops que he ballat aquestes cançons... i ara canto i ballo la de la Legionella, brutal!

No sabia com es deia el disc de la Rihanna, que bo!!!! Fins al mínim detall!!

Yáiza 15 de desembre de 2011 a les 15:06  

Déu meeeeeu... hahaha! Encara estic en estat de xoc pel vídeo. El trimestre que ve faig pràctiques a infeccioses, em penso que l'hauré de passar als meus companys, per molt gavatxos que siguin... hehehe!

Pel que fa l'article, està molt bé! Jo també coneixia la malaltia i la història (obligatori d'estudiar a Microbiologia, oi?), però no sabia exactament com vivia la bèstia a les torres de refrigeració. Interessant... culpa nostra, tot plegat! Oi que ara hi ha sistemes per evitar que proliferi la Legionella en aquests llocs?

Laia 23 de desembre de 2011 a les 18:26  

Yaiza, he fet un examen on una de les preguntes era: quin patogen gram negatiu l'hem de fer créixer en ferro i L-cisteïna... bla bla bla. I em vaig posar a riure al mig de l'examen, tenia la cançó al cap!!! Són una joia, aquests paios!! :)

I sí, hi ha uns filtres anti-legionel·la, que són una mena de plàstics que tenen com una mena de canals amb forma de laberint per intentar retenir el màxim d'aigua dels aerosols que surten dels ventiladors (i per tant, intentar que la legionel·la s'hi quedi atrapada)

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP