dilluns, 19 de setembre de 2011

Burrunan

Una de les espècies més conegudes de dofí és, sens dubte, el dofí mular, Tursiops truncatus. Domesticable, rei de zoològics i aquaris, però si cal de caràcter salvatge i ofensiu en llibertat. I és precisament en el seu hàbitat natural on també ha destacat molt per la seva capacitat d'enginyar-se-les per pescar una bona presa, tot emprant tècniques de caça sovint espectaculars (us deixo al final del post alguns enllaços a posts que havia fet sobre aquests temes a l'altre bloc).

Doncs en aigües australianes, on hi ha, diria, les colònies de dofins mulars més estudiades, s'hi ha descobert una nova espècie de dofí que ha estat batejat com a Burrunan (Tursiops australis). Per tal de demostrar que es tracta d'una nova espècie han tingut en compte varis paràmetres, tant a nivell morfològic com molecular: mides, morfologia del crani i DNA mitocondrial, entre altres. 

El DNA mitocondrial, tot i ser una reminiscència del que podria haver estat el genoma d'un bacteri aerobi que es va associar en simbiosi amb una cèl·lula eucariota, ens és de molta utilitat: funcionalment i analíticament. En primer lloc, cal dir que malgrat haver perdut algunes de les funcions que deuria tenir i haver-les traspassat al genoma nuclear, encara codifica per proteïnes i alguns enzims essencials, sense els quals el mitocondri no podria funcionar, i en conseqüència, la cèl·lula tampoc. I si ens posem a analitzar-ne la taxa de mutació, el podem utilitzar per fer estudis de descendència a petita i gran escala. Com que s'hereta per via materna i té una regió que varia molt entre persones no relacionades, pot ser utilitzat per ajudar a verificar si una dona és realment la mare o àvia d'algú. L'àvia li passa a la mare, i aquesta, als fills. Aquests alhora també ho passaran als seus descendents (però només en el cas de ser dones, és clar!).

I a gran escala també té molta repercussió, ja que observant la seva taxa de mutació al llarg del temps podem fer arbres filogenètics. En el cas del dofí Burrunan ha permès diferenciar-lo del dofí mular, i en el cas dels humans, una aplicació molt clara i que jo trobo al·lucinant és l'estudi de les migracions dels homínids al llarg de la història. Podem observar una seqüència determinada present en el DNA mitocondrial, que la tenen tots els membres d'una població X. Però com que el DNA és variable i va mutant amb cada replicació (i també per agents externs), aquesta seqüència pot canviar. I si resulta que la població on s'ha donat aquest canvi ha migrat a un altre indret i deixa de "barrejar-se" amb la població antiga, s'estabilitzarà el canvi i dominarà. I així successivament podem endevinar o imaginar quins camins van seguir els homínids de fa milers d'anys. Si des del principi haguessin existit els avions, les autopistes i els trens, si les comunitats haguessin estat interaccionant contínuament i reproduint-se entre elles, no crec que tinguéssim uns grups tan definits com els que tenim avui en dia. És per això que seria molt curiós viatjar milers d'anys cap al futur (si encara existim) i veure quin mapa en podem fer, del nostre DNA mitocondrial.

De moment, benvingut Burrunan!



http://cirereta.blogspot.com/2007/10/de-cacera.html
http://cirereta.blogspot.com/2007/09/un-morri-epecial.html
http://cirereta.blogspot.com/2010/03/la-terbolesa-un-bon-atac.html


dijous, 8 de setembre de 2011

Sang reial

Quan mirem un esquema del sistema circulatori o si fem una ullada a la cara interna del braç, sabrem distingir-hi les venes. En els dibuixos dels llibres de text, per diferenciar-les de les artèries, aquestes les pinten de vermell, mentre que les venes acaben sent de color blau. I coses com aquestes ens acaben confonent a tots plegats, i sembla que la sang venosa hagi de ser de color blau. Però no ens posem a pensar que quan anem a fer-nos una analítica la infermera ens posa una goma al braç, ens punxa la vena i es dedica a deixar-nos secs i anar omplint potets de sang... que curiosament és vermella! Sembla que la sang de dins del cos instants enrere la vèiem blava, es torna vermella quan surt a l'exterior. Màgia? O és que realment la cosa no va així?

La nostra sang sempre és vermella, però adquireix diferents tonalitats en funció de la quantitat d'oxigen que l'hemoglobina transporti. Contra més oxigen transporti, tindrem el ferro en un estat oxidat, i es torna de color vermell intens, potent. En canvi, contra menys oxigen transporti (i això passa un cop ha alliberat l'oxigen que duia i retorna cap al cor a través de les venes) el color vermell de l'hemoglobina perd intensitat i es torna de color més fosc, una mica marronós fins i tot. Per tant, ja sabem que per les venes la sang segueix sent vermella però d'una tonalitat diferent.

Un altre factor a tenir en compte és la localització de les venes. Es troben sota la pell, però molt més externes que les artèries. Les artèries no les localitzem a simple vista per més que ens mirem el braç, però en canvi sí que podem veure venes a braços i cames (aquestes, quan es dilaten, donen lloc a les famoses varius). Això ho aprofita el cos per dissipar calor quan tenim un excés de temperatura corporal.

I doncs, d'on ve el color blau? Primer de tot, cal tenir en compte que nosaltres veiem les coses d'uns colors o altres perquè quan la llum blanca (feta de tots els colors) incideix sobre els cossos, alguns dels colors són absorbits i d'altres "reboten: el que "rebota" és el corresponent al que nosaltres captarem a través dels ulls i que serem capaços d'identificar. Per tant, en aquest cas el que passa és que la part de l'espectre de color blau i lila és la que ens arriba, i la resta és absorbida. Senzillament, la llum penetra a la pell i les diferents capes epitelials, el greix subcutani i la resta absorbeixen els colors de baixa freqüència (els vermells), i els d'alta freqüència (els blaus) són rebotats i els que captem amb la vista.

Explicat així, doncs, la relació entre el color de la sang i la noblesa per tota la seva gràcia, així com la credibilitat! Senzillament es tractava d'un color de pell més pàl·lid que feia que les venes es veiessin més que no pas les dels camperols, de pell morena per haver de treballar sol a sol.

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP