divendres, 23 de desembre de 2011

Matemàtiques i origami

Una de les meves aficions, com alguns de vosaltres ja sabreu, és l'origami. Em limito a baixar-me instruccions o consultar llibres i a plegar paper, no sabria pas com inventar-me una figura, massa complicat! Per això, una cosa que m'ha fet il·lusió és que a la biblioteca de la meva facultat, on hi ha exposicions temporals sobre diferents temes relacionats amb la ciència i la tecnologia, hi hagi actualment una exposició on es fa menció a l'origami. 

El motiu de l'exposició és el bicentenari del naixement d'Évariste Galois, que va revolucionar el món de les matemàtiques en el camp de l'àlgebra (morint als 20 anys d'edat!). Si bé una part de l'expositor està dedicada a qüestions més "pures" des del punt de vista matemàtic que potser se m'escapen (però que podeu consultar aquí), a mi em va cridar molt l'atenció això:

La baixa qualitat és perquè la càmera del mòbil no dóna per més...

Aquesta part de l'expositor mostra com es fa, pas per pas, la preciosa Rosa de Kawasaki. I és que la teoria iniciada per Évariste Galois permet saber quines línies i quins punts es poden obtenir de forma exacta sobre el paper per fer plecs consecutivament i arribar a fer figures d'aquesta mena. No sé si la gent que inventa aquestes figures segueix aquest mètode o no, però no em negareu que és tot un art!



dimecres, 14 de desembre de 2011

Canvi d'hàbit... i d'hàbitat

Per tot arreu ens envolten els microorganismes, i si ens poséssim paranoics ni respiraríem, potser. Alguns ens són patògens, d'altres no, per alguns hem desenvolupat vacunes i d'altres encara se'ns resisteixen. També és curiós com tots tenim al cap la idea que són antics, molt antics, però en canvi n'hi ha molts que sembla que siguin "nous", que tan sols faci unes quantes dècades que han aparegut. Gent externa al camp de la ciència no sol ser gaire conscient de la magnitud del temps en aquests aspectes, i potser ho troben normal, però una cosa així de seguida ha de fer sospitar: no solen sortir del no res. Normalment comencem a pensar  en mutacions, en que els virus es combinen i se'n formen de nous, i coses així. Però cal tenir en compte que nosaltres també evolucionem, i ara no parlo biològicament, sinó culturalment. Canviem els nostres costums, explorem nous ambients, i tot això pot fer que, per exemple, bacteris creixin en ambients que abans no existien i que hem creat nosaltres. I heus aquí un cas d'aquests: la legionel·la.

La legionel·losi o malaltia del legionari és d'aquelles que es daten: es va descobrir el 1976, quan en una convenció de legionaris als EEUU hi ha haver un brot de pneumònia de caire epidèmic, pel qual van morir més de 30 assistents, tots antics legionaris i val a dir, d'avançada edat. Mesos després es va detectar que l'agent causal d'aquella pneumònia havia estat un patogen fins llavors desconegut, al qual van anomenar Legionella pneumophila

La legionel·la no és una malaltia per la qual la gent es pugui contagiar a través dels aerosols de persones infectades, no hi ha transmissió oral-oral, que es diu. I és que si ho fos, segurament hauria sorgit abans, ja que la majoria de malalties que es transmeten així són de fàcil contagi, com per exemple un refredat o una grip. Algú estornuda o ens parla massa a prop i ja l'hem liat. El que ha passat amb la legionel·la és que és un patogen ambiental i termòfil, que en aigua molt calenta viu de conya. Com podria, però, un patogen d'aquesta mena arribar a colonitzar microgotetes d'aigua que hi ha en suspensió a l'aire i entrar dins els nostres pulmons? Doncs gràcies a invents com les torres de refrigeració. En aquestes torres, l'aigua es fa servir per refredar alguna substància que tinguem molt calenta, gràcies a una transmissió d'escalfor per contacte: la substància en qüestió es refreda i l'aigua s'escalfa (com quan ara a l'hivern escalfem llet en un got i ho toquem amb les mans glaçades, igual). Després, però, cal tornar a refredar aquesta aigua perquè pugui, de nou, ajudar-nos a refredar més substàncies. I aquí ve el problema: l'aigua es refreda amb aire, amb uns ventiladors, que com us podeu imaginar, seran uns perfectes generadors d'aerosols. Com que l'aigua estava calenta, és un medi idoni per les legionel·les, que sortiran volant dins de les microgotes d'aigua i es quedaran en suspensió, fins que les inspirem. I una torre de refrigeració pot ser industrial, però també pot ser un aparell d'aire condicionat! I tot això no vol dir que abans la legionel·la no existís, al contrari: és un patogen ambiental de les amebes, viu dins d'elles. I això vol dir que un cop dins els pulmons, pot viure dins unes cèl·lules anomenades macròfags, de les quals als alvèols pulmonars n'hi ha a cabassos.

I bé, per acabar...

Si ella ens la va enganxar...


I ells la van revolucionar...


No us podeu perdre aquesta! Nous mètodes d'estudi! (només manca una mica d'entonació!)

diumenge, 4 de desembre de 2011

Retrovirus

En veure-ho no m'hi he pogut resistir...



Per si algú té algun dubte: http://en.wikipedia.org/wiki/Retrovirus

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP