diumenge, 25 de març de 2012

Joc de pigments

L'espècie humana és una de les espècies animals on hi ha més variabilitat, tant fisiològica com morfològica. Partim d'un ancestre comú, que va migrar des de l'actual continent africà i es va distribuir per gairebé totes les latituds: hi ha humans als tròpics, a latituds intermèdies, als cercles polars, als deserts... I si bé en gran part hem estat capaços de colonitzar tants territoris gràcies a un fet conductual i culturtal (habitatges, vestits, el foc...), només a simple vista ja veiem que hi ha aspectes que ens diferencien els uns als altres i que tenen una base d’adaptació al medi. Un d’ells, la pigmentació de la pell. 

Hem de partir del fet que molts tenim un concepte erroni de com ha estat l’evolució d’aquest caràcter. En principi sembla ser que si els nostres ancestres van sortir de l’Àfrica, aquests tenien una pigmentació fosca que es va anar perdent a latituds més elevades. Però això no és del tot cert, ja que cal tenir en compte que els nostres avantpassats africans eren animals amb molt pèl... i de pell clara! Així doncs, sembla ser que podríem parlar de dos processos: un de pigmentació (que donaria lloc a la població melanoderma actual (és a dir, a les poblacions de pell fosca) i un de despigmentació, que hauria donat lloc a la població leucoderma (poblacions de pell blanca). 

Quina "nosa" feia el pèl perquè aquest s'acabés perdent i enlloc seu hi hagués un canvi de pigmentació? Doncs el fet és que seria degut a les millores en la capacitat de suar. Les poblacions africanes van esdevenir més competents en aquest aspecte, i per tant la suor es va convertir en un mecanisme de refredament del cos molt eficient (i molt necessari a les regions tropicals). A més, el pèl corporal genera una capa d'aire aïllant al voltant del cos que només provoca una retenció major de l'escalfor. Amb la pell nua, els nostres avantpassats van esdevenir més vulnerables a la radiació, i els individus més ben adaptats a aquesta nova situació van ser els que per una banda, tenien una pell més gruixuda i per altra banda, una pigmentació més acusada. 

Els beneficis de tenir un major nivell de pigmentació podrien ser varis. Podríem pensar que és beneficiós en front el càncer de pell, però el fet és que aquesta malaltia abans tenia molt poca incidència, el seu increment ha anat bastant lligat a l'increment de l'esperança de vida. O bé pot semblar beneficiós perquè ens protegeix de patir cremades, però aquest aspecte tampoc podria considerar-se prou important dins el potencial evolutiu de l'espècie. Així doncs, la hipòtesi més plausible seria que la pigmentació de la pell evita un excés de radiació, que comportaria una elevada degradació de l'àcid fòlic (també conegut com a vitamina B9). Aquesta vitamina és molt important per a nosaltres ja que ens serveix per fabricar les molècules que després formaran part del nostre material genètic, així com molècules transmissores d'informació entre neurones. L'àcid fòlic no som capaços de fabricar-lo, de manera que l'hem d'ingerir amb la dieta. I si ja és un bé tan preuat, patir alts nivells de radiació que se'l carreguin és clarament un desavantatge. Per tant, dels nostres avantpassats de pell clara i nus, aquells amb més probabilitats de sobreviure van ser els que tenien una pigmentació una mica més fosca, doncs l'embriogènesi tenia menys problemes (no hi havia tant dèficit de B9) i la fitness de la població acabava sent més alta. I més descendència comporta major transmissió genètica, que fa que els caràcters es fixin a la població.

La segona fase, la despigmentació en migrar cap a latituds més elevades s'explicaria pel fet que a aquelles regions hi arriba molt poca radiació UVB, que és precisament la necessària per fabricar la vitamina D3. Una pigmentació clara comportaria menys protecció als raigs solars i per tant, que es poguessin absorbir més UVB. Això ens explicaria també per què, per exemple, els tibetans tenen una pigmentació fosca tot i estar a latituds elevades: també estan a altituds elevades! El Tíbet és una plana que està a uns 4500 metres per sobre del nivell del mar, i allà per tant la radiació que arriba és molt més intensa i la despigmentació no caldria que fos tan acusada.

No deixa de ser sorprenent adonar-se de com, amb el pas del temps, les forces evolutives fan i desfan... i a sobre, sobre un mateix caràcter.


Font: wikipedia

3 comentaris :

XeXu 25 de març de 2012 a les 12:25  

L'evolució, vista en detall, és molt interessant. És com un solucionador de problemes a nivell molecular. Quan sorgeix algun inconvenient en el medi, s'ha de trobar la millor solució, i es potencia els que millor s'adapten. I això no vol dir que no es pugui revertir quan les condicions són altres, sempre en funció de les necessitats.

daniel 25 de març de 2012 a les 22:55  

Carai, què interessant. Moltes gràcies.

Yáiza 4 d’abril de 2012 a les 19:53  

Ei, molt interessant, realment. No les tenia massa clares, totes aquestes coses... i dónes una visió global molt ben explicada!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP