dissabte, 30 de novembre de 2013

Dietes i enganyifes

La ciència té un doble efecte sobre la nostra societat. Per una banda, les coses científicament demostrades semblen anar a missa, per qui ho llegeix aquesta frase comporta un vot de confiança, certa credibilitat. Però per altra banda, sembla ser que a l'hora de retallar, el sector R+D és el que té més números de veure's afectat. Ens costa pensar en els beneficis a llarg termini que ens pot donar la ciència, volem només allò que ens ofereix una recompensa immediata, i sovint oblidem que som on som en molts aspectes després de dècades i dècades d'investigació.

Però d'això no anava el post d'avui, post de reobertura del bloc després de deu mesos d'aturada. El post ha estat motivat perquè una vegada més, he topat amb una de les coses que emprenya més als que ens dediquem a la ciència: que es faci servir com a enganyifa en la venda de certs productes. Xafardejant per la xarxa em va saltar un anunci d'una web en la qual es parlava d'una dieta meravellosa per perdre pes. Això d'entrada ja fa saltar totes les alarmes, aquest tema és delicat i tots sabem que les dietes miraculoses no existeixen. Qui vulgui perdre pes el que ha de ficar-se al cap és que requereix dedicació, esforç i un canvi d'hàbits. Vaig decidir començar a rascar una mica, aguantant la urticària i mala llet que t'agafa quan es comença a llegir articles d'aquesta mena. La suposada dieta consistia en un combinat d'un "bloquejador natural de carbohidrats" i un producte de "neteja instestinal". Tot acompanyat de fotos de noies espectaculars amb biquinis minúsculs, és clar, i citant les múltiples propietats de millora multiorgànica que tenen, que sembla que t'hagin de rejovenir vint anys. A cada frase llegida, un somriure histèric, allò que diuen riure per no plorar. Crec que no cal que digui que em sembla una burrada tot plegat, disfressat amb termes científics que costen d'entendre però que és clar, sonen bé, sonen a ciència, i per tant són una cosa bona. Per exemple...
"Es probable que ya hayas oído hablar en las noticias de las increíblemente populares bayas de açaí. Es un tipo completamente orgánico de bayas que crecen en la Selva Amazónica de Sudamérica".
Per definició, quan parlem de material orgànic ens referim a tot allò fet de molècules que contenen carboni en la seva composició (sucres, lípids, proteïnes...), i inorgànic a tot allò que no (aigua, sals...). M'agradaria saber, doncs, com una baia pot ser només orgànica, ja que de ben segur que també conté aigua. I no ho cito, però per suposat que contenen antioxidants, que sabem que són molt molt bons... però que si fessim una enquesta al carrer ningú sap què són! Ja en fabrica prou, el nostre cos, no en necessitem pas a cabassos. 
"Mientras que las bayas de açaí ayudan a perder peso y a aumentar los niveles de energía, el producto de limpieza intestinal depura y libera al cuerpo de toxinas y permite quemar calorías de manera más eficiente".
"Investigaciones demuestran que su colon tiene parásitos..."
Ens fan creure que estem bruts, per dintre. I és cert que hi tenim molts bacteris dins el cos, però aquesta flora es beneficia! Ens ajuda a digerir els aliments, ens proporciona vitamina K, col·labora amb el sistema immunitari... Per tant no podem parlar de parasitisme, sinó de simbiosi en tot cas. I si ens beneficia, no tenim per què eliminar-la! De fet, hi ha molts problemes intestinals derivats del desequilibri d'aquesta flora. Emprenya sobretot veure que aquestes frases vénen acompanyades d'un "investigaciones demuestran" i d'una foto d'E. coli, un dels principals components de la flora... No hi ha dret que es tergiversi d'aquesta manera la informació.

I podria passar-m'hi tota la nit... Només pretenia ser un petit apunt per estimular una mica el pensament crític. Reflexionem-hi si us plau, reflexionem-hi!

dilluns, 28 de gener de 2013

Obsessió per la neteja

No fa gaire en Dan parlava al seu bloc dels sabons i altres centenars de productes per a la neteja que segurament es deuen vendre anunciant que porten agents bactericides. Vivim envoltats de bacteris, fora i dins nostre, i al llarg de generacions hem après a conviure-hi i fins i tot, a necessitar-los. I de fet, estar el contacte amb tots els microorganismes que ens envolten és molt més important del que sembla. 

Si comencessim a recopilar dades, veuríem que als països industrialitzats l'índex d'al·lèrgies és molt més elevat que no pas a països en vies de desenvolupament, on els recursos i les condicions d'higiene no són les mateixes que aquí. Hem de tenir present el que és una al·lèrgia: una reacció del sistema immune contra alguna cosa inòqua contra la qual no hauria de respondre: la pell dels préssecs, el maquillatge, els fruits secs, als àcars... De fet, potencialment es pot tenir al·lèrgia a qualsevol cosa. I quina explicació hi pot haver perquè en països més desenvolupats el nostre sistema immune "s'equivoqui" més sovint i estigui més "susceptible", per dir-ho d'alguna manera? Doncs de fet, hi ha una teoria a la qual s'ha anomenta "teoria de la higiene" que podria ser-ne una possible explicació.

A grans trets, el nostre cos no sap diferenciar allò que és bo del que és dolent, sinó que diferencia el que és propi del que és estrany. Les cèl·lules del sistema immune estan dissenyades per anar circulant pel cos, anar reclutant tot allò que troben (sigui propi o estrany), processar-ho i provocar una resposta per destruir-ho si es pren la decisió de que no és nostre. I per què no reaccionem contra els aliments, la majoria de nosaltres? Segons aquesta teoria, tots hauríem de ser al·lèrgics al menjar, que no ens és propi. Però el nostre cos també pot aprendre, sobretot en etapes infantils, quan el sistema immune encara no és madur del tot. Així doncs, pot aprendre a no reaccionar contra allò que mengem. 

Tornant a la teoria de la higiene, doncs, sembla ser que si les cèl·lules del nostre sistema immune no s'envolten de coses potencialment "nocives" contra les quals reaccionar i immunitzar-nos, llavors tenen més possibilitats d'equivocar-se i provocar al·lèrgies. És com si haguéssin d'estar entretingudes, constantment en alerta, i que si no ho estan llavors es descontroléssin i petites coses que vagin trobant les classifiquin com a nocives. I tant pot ser que contactin i destrueixin un virus de la grip, com un tros de cacauet. I de fet, ja va bé que el sistema funcioni així, ja que aquesta capacitat és la ens ha permès sobreviure al llarg dels segles. Un món sense microorganismes i patògens que intentin aprofitar-se o sobreviure a costa dels altres no existeix, conviuen amb nosaltres i evolucionen amb nosaltres, se les empesquen totes per mimetitzar-se i anar mutant. Per tant, cal estar en alerta constant.

Així doncs, ja sabeu: cal rentar-se sense arribar a límits extrems o obsessius (com en el cas d'emprar agents bactericides), i deixar que els infants juguin, s'embrutin i mengin pizza amb les mans (sempre defensaré que no té el mateix gust menjada amb forquilla i ganivet que menjada amb les mans!).

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP