dilluns, 28 de gener de 2013

Obsessió per la neteja

No fa gaire en Dan parlava al seu bloc dels sabons i altres centenars de productes per a la neteja que segurament es deuen vendre anunciant que porten agents bactericides. Vivim envoltats de bacteris, fora i dins nostre, i al llarg de generacions hem après a conviure-hi i fins i tot, a necessitar-los. I de fet, estar el contacte amb tots els microorganismes que ens envolten és molt més important del que sembla. 

Si comencessim a recopilar dades, veuríem que als països industrialitzats l'índex d'al·lèrgies és molt més elevat que no pas a països en vies de desenvolupament, on els recursos i les condicions d'higiene no són les mateixes que aquí. Hem de tenir present el que és una al·lèrgia: una reacció del sistema immune contra alguna cosa inòqua contra la qual no hauria de respondre: la pell dels préssecs, el maquillatge, els fruits secs, als àcars... De fet, potencialment es pot tenir al·lèrgia a qualsevol cosa. I quina explicació hi pot haver perquè en països més desenvolupats el nostre sistema immune "s'equivoqui" més sovint i estigui més "susceptible", per dir-ho d'alguna manera? Doncs de fet, hi ha una teoria a la qual s'ha anomenta "teoria de la higiene" que podria ser-ne una possible explicació.

A grans trets, el nostre cos no sap diferenciar allò que és bo del que és dolent, sinó que diferencia el que és propi del que és estrany. Les cèl·lules del sistema immune estan dissenyades per anar circulant pel cos, anar reclutant tot allò que troben (sigui propi o estrany), processar-ho i provocar una resposta per destruir-ho si es pren la decisió de que no és nostre. I per què no reaccionem contra els aliments, la majoria de nosaltres? Segons aquesta teoria, tots hauríem de ser al·lèrgics al menjar, que no ens és propi. Però el nostre cos també pot aprendre, sobretot en etapes infantils, quan el sistema immune encara no és madur del tot. Així doncs, pot aprendre a no reaccionar contra allò que mengem. 

Tornant a la teoria de la higiene, doncs, sembla ser que si les cèl·lules del nostre sistema immune no s'envolten de coses potencialment "nocives" contra les quals reaccionar i immunitzar-nos, llavors tenen més possibilitats d'equivocar-se i provocar al·lèrgies. És com si haguéssin d'estar entretingudes, constantment en alerta, i que si no ho estan llavors es descontroléssin i petites coses que vagin trobant les classifiquin com a nocives. I tant pot ser que contactin i destrueixin un virus de la grip, com un tros de cacauet. I de fet, ja va bé que el sistema funcioni així, ja que aquesta capacitat és la ens ha permès sobreviure al llarg dels segles. Un món sense microorganismes i patògens que intentin aprofitar-se o sobreviure a costa dels altres no existeix, conviuen amb nosaltres i evolucionen amb nosaltres, se les empesquen totes per mimetitzar-se i anar mutant. Per tant, cal estar en alerta constant.

Així doncs, ja sabeu: cal rentar-se sense arribar a límits extrems o obsessius (com en el cas d'emprar agents bactericides), i deixar que els infants juguin, s'embrutin i mengin pizza amb les mans (sempre defensaré que no té el mateix gust menjada amb forquilla i ganivet que menjada amb les mans!).

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP