dijous, 27 de febrer de 2014

Llepar-se les ferides


Una de les imatges més tendres per excel·lència és la d'un cadellet éssent llepat per la seva mare. I a causa de la tendència que tenim a humanitzar totes les conductes que veiem en els animalons, de seguida pensem que la mare amanyaga a la cria. O en el cas dels felins, per exemple, és ben sabut que fan servir aquesta tècnica per netejar-se, de manera que la imatge d'una gata llepant al seu gatet ens fa pensar que estan en plena dutxa.

Però podem anar més enllà, perquè també ens llepem en altres ocasions, tant els humans com els animals en general. Davant de les ferides, per exemple. I ho fem de manera innata, sense adonar-nos-en. Ens fem un tallet o ens cremem el dit, i de seguida el tenim a la boca. I en aquest cas no seria gaire adequat fer servir la saliva per netejar-nos, ja que segur que aporta més microorganismes i possibilitat d'infeccions que no pas una altra cosa. Normalment caldria aigua, sabó i algun producte desinfectant, però el reflex de posar-nos el dit a la boca ja hi és.

I quin sentit pot tenir tot plegat, si fins i tot sembla contraproduent? Segurament és una acumulació de diferents factors, però la composició de la saliva sembla que hi podria tenir alguna cosa a veure. Hi ha grups de recerca que han descrit que la saliva conté, entre moltes altres substàncies, factors de creixement tals com el VEGF, el FGF i el EGF. Els factors de creixement són proteïnes que participen en vies de senyalització cel·lular per tal de promoure el creixement de les cèl·lules. Fan que es fabriquin més vasos sanguinis (perquè a les cèl·lules els arribin més nutrients i per tant puguin créixer més), que les cèl·lules es divideixin, que els fibroblasts fabriquin grans quantitats de matriu fibrosa per reparar els teixits... etc. És lògic que aquests factors de creixement formin part de la saliva, ja que la mucosa bucal constantment està exposada i pateix lesions. 

És per això que podem plantejar el raonament següent: quan ens fem una ferida al dit i ens la llepem, una part de la saliva de la boca es queda al dit. I amb ella tots els factors de creixement que conté, que afavoreixen que la ferida es tanqui i per tant, que s'acceleri el reestabliment de l'homeostasi del teixit. Contra abans tanquem la ferida, millor, ja que minimitzem l'hemorràgia i el risc de patir una infecció. Dubto que ni els animals ni cap de nosaltres, quan es fa una ferida, en un mil·lisegon pensi: vaig a llepar-la perquè els factors de creixement de la meva saliva ajudaran a curar-la. Senzillament ho fem de manera instintiva. I, qui sap, pot ser que una conducta com aquesta hagi perdurat al llarg dels segles per ésser un avantatge evolutiu.

Hi ha reaccions que el nostre cos fa de manera involuntària que segurament no sabem mai el per què les fem... Però descobrir que hi pot haver algun motiu biològic pel qual aquestes conductes estan integrades en el nostre ésser a mi em fa molta gràcia!

3 comentaris :

XeXu 27 de febrer de 2014 a les 23:18  

Està clar que aquestes conductes innates han de tenir una explicació, o almenys la tenien en el passat, perquè no arrosseguem coses inútils, si pot ser. Interessant això de llepar-se les ferides, que fins i tot ha esdevingut frase feta. Però que la saliva tingui factors de creixement que fan les funcions que dius no vol dir que no segueixi tenint bacteris que potencialment ens poden infectar abans que els factors actuïn. Suposo que si ho fem és que té eficàcia provada, però no és infal·lible, és clar.

jomateixa 17 de març de 2014 a les 16:13  

Deixant a part que tinguis o no raó, la foto és una meravella.

Laia 2 d’abril de 2014 a les 1:21  

XeXu, a la boca també s'hi fan moltes ferides i hi tenim bacteris que potencialment poden atacar-nos, però alhora els factors de creixement contribueixen a cicatritzar. Suposo que tot és questió d'equilibri, però en principi no hauríem de reaccionar contra els bacteris comensals de la nostra flora, no? Però res és inflal·lible, per suposat.


Jomateixa, completament d'acord, la foto és preciosa.

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP