dimecres, 2 d’abril de 2014

Jugant amb la taxonomia

Una de les grans riqueses del nostre entorn és la gran quantitat d'espècies animals i vegetals diferents que tenim. I contínuament se'n van descobrint de noves, ja que cada cop tenim més instruments que ens faciliten les coses, i per altra banda, també en van apareixent de noves. Això fa que aquestes espècies hagin de ser classificades i anomenades, una tasca que pot arribar a ser una mica feixuga però que alhora pot tenir un cert punt de gràcia. 

La part més avorrida del procés és la classificació de l'organisme dins un determinat grup taxonòmic. És com una mena d'arbre genealògic, que mica en mica es va ramificant. Inicialment podem separar les espècies segons si pertanyen al domini eucariota o procariota, i dins de cadascun d'aquests, la cosa es complica. Pel que fa als eucariotes, per exemple, hi distingim diferents regnes: l'animal, el vegetal, el dels fongs...  Dins dels regnes hi ha diferents fílums, i dins dels fílums, diferents classes. I així anar fent, de manera que les branques de l'arbre cada cop es ramifiquen més, i s'arriben a obtenir classificacions demoníaques impossibles de comprendre. 

Tot això en realitat només serveix per classificar una determinada espècie, per saber quins són els seus parents més propers o si té algun punt en comú amb alguna altra bestiola. Però per donar-li un nom exclusiu que només defineixi aquella espècie calen dues paraules, les quals s'anomenen gènere i espècie. Tots sabem que nosaltres som els Homo sapiens: doncs Homo seria el gènere, i sapiens l'espècie. Aquestes dues paraules solen ser llatinismes que tenen algun significat concret, que defineixen característiques de l'espècie tals com la forma, el comportament, l'hàbitat o la persona que la va descobrir. Homo sapiens és avorrit i egocèntric, significa "l'home que sap". Però jugant una mica amb el significat de les paraules i modernitzant una mica la ciència, se li pot donar un toc d'humor al món taxonòmic. 

Us en presentaré uns quants, com per exemple Galaxias gollumoides, el descobridor del qual va creure oportú anomenar-lo així a causa dels seus ulls, que li recordaven als del mític Gollum del Senyor dels Anells. I és que les faccions tan estranyes d'aquest personatge l'han fet protagonista en altres ocasions també, com en el cas del gènere de mol·luscs Smeagol. I és que en Gollum una mica llefiscós sí que sembla, i aquests gasteròpodes també...

 

Tot una mica friki, però això ja és un factor intrínsec al món científic. I és que de noms graciosos en tenim molts altres, com Albunione yoda, Calponia harrisonfordi i, un dels que considero que ha estat més encertat: Otocinclus batmani. I és que si us fixeu en la cua d'aquest peixet no em negareu que recorda perfectament la mítica figura de rat-penat projectada al cel que la policia de Gotham emprava per cridar al superheroi!

3 comentaris :

XeXu 2 d’abril de 2014 a les 1:46  

Quins temps aquells! La paraula taxonomia és d'aquelles que fan esgarrifar a un bioquímic, com d'altres tan esfereïdores com ecologia, gimnosperma o hemicordat. Però reconec que em feia gràcia saber-me els noms científics dels animalons. Tot i així, de la carrera només me'n recordo de plantes, que ens els feien aprendre del dret i del revés. M'ha agradat molt com explicaves la taxonomia, la manera d'anomenar una espècie concreta. Potser hauria afegit les normes per construir aquests noms compostos de gènere+epècie, és a dir, escriure'ls en cursiva i el gènere en majúscula i l'espècie amb minúscula, com tu fas amb els nombrosos exemples. El que no acabo de recordar és com es feia si escrius a mà, com que no es pot fer cursiva, potser s'havien de subratllar, no sé.

I parlant dels exemples, quina tela de noms. M'han fet molta gràcia, com a bon friki que sóc! Friki científic i de temes com el senyor dels anells. I aquest de Batman és inconfusible, normal que li posessin així! De noms científics curiosos a mi sempre m'havien fet gràcia la Rubia peregrina, que és una planta, i la Putilla limpida, que és una mena de cargol de mar.

I per demostrar que els científics tenim fama d'avorrits però que en realitat som uns catxondos, et convido a fer un post amb noms curiosos de proteïnes, especialment les de senyalització, o d'alguns gens. El meu nom preferit: smac/DIABLO, brutal. I què me'n dius del gen Sonic the hedgehog? Som uns cracks.

pons007 7 d’abril de 2014 a les 15:51  

Em sembla bona idea això de posar noms freaks ^^. Quan portes revisats 3.000 tipus de peixets semblants, si no trobes alguna cosa divertida de tan en tan ha de ser mortal.

Laia 27 de maig de 2014 a les 0:33  

XeXu, doncs gènere i espècie, quan escrius a mà, s'han de subratllar, t'ho confirmo. Jo ho tinc integrat, ja, ho faig com a tic. Escriure en cursiva a mà és cutrillo!

Noms de proteïnes... Ai! La tira n'hi ha, hehehe! La Diablo em sona de les rutes d'apoptosi, podria ser? Sí, és, que ho acabo de buscar, hehehe. Vist el ritme de publicació no sé quan el faré... però me l'apunto!


Pons, és molt divertit, sobretot pensant en futur estudiants! Nosaltres ja prou que intentàvem aprendre noms infumables de vegetals, animals i proteïnes, i inventàvem regles mnemotècniques... Si a partir d'ara ho fan així, facilitaran la feina!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP