dimarts, 9 de setembre de 2014

Plague

Un dia un company se'm va acostar amb el mòbil a la mà, i em va dir: "això t'agradarà". I efectivament, ho va encertar. Em va ensenyar un joc anomenat Plague Inc., el qual crec que no pot decepcionar a cap tipus de biòleg una mica freak. Jo no hi he jugat gaire, el meu mòbil no dóna per més, però és força entretingut i permet, fins i tot, aprendre moltes coses sobre plagues i pandèmies.


L'objectiu del joc és senzill: s'ha d'aconseguir infectar a tots els habitants de la Terra amb un agent infecciós, el que nosaltres escollim a l'inici del joc. Comencem infectant el primer habitant del país que vulguem, i a partir d'allà anem guanyant punts a mesura que la gent s'infecta i mor. Amb els punts aconseguits podem millorar característiques del nostre agent infecciós, per tal de millorar-lo i aconseguir que sigui més letal o més senzilla la seva propagació: podem escollir a quins òrgans volem que afecti, quina és la via de propagació, quines habilitats té (facilitat per mutar, mobilitat fora de l'hoste, capacitat per fer espores) i un llistat infinit de característiques, les quals d'una manera o altra afavoreixen la seva capacitat d'infectar.

Un dels aspectes que em va fer gràcia del joc és que al principi hi ha certs moments d'incertesa. Infectes a la primera persona i has d'esperar a veure què passa, en aquell moment no pots actuar de cap manera. I de sobte comença a haver-hi punts blancs per la pantalla que es mouen d'un país a l'altre, d'un continent a l'altre: vaixells i avions. I és que si bé un microorganisme ha de ser prou ofensiu com per infectar amb facilitat (un microorganisme al qual li costi molt superar totes les nostres barreres de defensa immunològiques difícilment s'estendria en pandèmia), per acabar amb tots els habitants de la Terra ha de superar moltes barreres geogràfiques. I aquí nosaltres, cosmopolites i amb ganes de viatjar, els ho posem més que fàcil. El nostre propi cos, el nostre equipatge, aliments emmagatzemats la bodega d'un vaixell... Tot pot acabar essent un vector fantàstic per tal que el patogen viatgi fins a un altre continent; per això alguns cops es tanquen fronteres amb altres països.

Per tenir èxit, cal muntar una bona estratègia, ja que la població mundial no es queda pas aturada i en el moment que salta l'alerta de possible pandèmia s'intenta medicar a la població i descobrir tractaments per fer-hi front. A més, cal ser espavilat i escollir quines característiques volem que tingui el nostre patogen. I això no és fàcil, perquè tenir certes propietats pots ser bo per una cosa però ser contraproduent per a d'altres.  

Fixem-nos per exemple en l'elecció de la naturalesa del patogen. Potser ens interessa que sigui un virus, ja que no és una entitat viva i aprofita les nostres pròpies cèl·lules per viure, s'amaga, i fora d'elles és inert. Un bacteri, en canvi, és més fàcil de detectar, és una entitat viva en sí i podem atacar proteïnes bacterianes que el nostre cos reconeix com a estranyes. Peeeerò... Hi ha bacteris capaços d'emmagatzemar-se dins el cos (per exemple dins de macròfags), créixer i en un moment donat, sortir. Per tant tot i que l'estratègia dels virus sembla ser la millor per evadir el nostre atac, no sempre són els agents més virulents. Hem de tenir en compte altres coses, com la capacitat de sobreviure fora de l'home o la via de propagació. Reproduir-se dins dels mosquits i aprofitar-los com a vector per infectar a humans, com és el cas de l'agent causant de la malària, un protista. Poder sobreviure en aigües residuals i d'aquí infectar als que en beguin, com és el cas de Vibrio cholerae. Aquestes estratègies no les hem de menystenir, poden resultar molt més nocives que no pas el jugar a fet i amagar dels virus. És més senzill controlar que entre persones no hi hagi transfusions sanguínies o intercanvi de fluids que no pas evitar que un mosquit et piqui. 

I així anar fent, podem anar comprant diferents característiques i anar millorant el nostre patogen. Volem que afecti al cervell? Al pulmó? Pot viure a l'aigua? És capaç de fer espores? Té capacitat per mutar fàcilment? Aquest últim pot ser de gran interès, ja que és un dels grans maldecaps que tenim amb algunes malalties (és el cas del virus de la grip del qual ja vaig parlar). Quan un virus contínuament introdueix canvis al seu genoma i fabrica proteïnes diferents és difícil de vèncer, ja que cada tractament que aconseguim al laboratori acaba "descatalogat". 

Un joc entetingut, que més enllà de ser de temàtica científica, crec que sobretot és d'estatègia. La ciència també pot donar molt de sí, no és tan avorrida!

3 comentaris :

XeXu 10 de setembre de 2014 a les 9:18  

Això ensenyen a les facultats de biologia d'avui? Sí que em vaig perdre coses! Jo també hagués volgut que m'ensenyessin a carregar-me tota la població mundial! Però no em conformo amb un joc, rol en viu! És clar que jo vaig fer una assignatura que es deia 'Mecanismes moleculars de patogènesi microbiana', prou interessant (però molt mal feta). Li dèiem mp3.

Alasanid 13 de setembre de 2014 a les 22:24  

És tremendíssim!!!

He estat incapaç de fer-ho. A la primera lla recerca m'ha atrapat. Com es nota que Espanya no hi estava al capdavant... Altrament no haguessin pogut amb ells diners. A la segona partida m'he deixat 400k de persones vives al Canadà i algunes més a islàndia..

Fa por.

Laia 17 de setembre de 2014 a les 0:25  

XeXu, que radical! Doncs com que dubto que ho puguis dur a terme al món real (què seria dels blocaires, home? Et vols carregar la catos o què?), baixa't l'app i fes-ho realitat almenys virtualment! Per cert, mp3? No seria m3p?

Alasanid... Viciaaaat! ;) Jo no vaig arribar a tant! Però més enllà de carregar-te a tothom, destaca alguna cosa de bio, home!

Publica un comentari a l'entrada

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP