diumenge, 26 d’abril de 2015

La importància de saber triar

Internet pot ésser una font inesgotable d'informació, però alhora també una gran font d'errors. L'altre dia, mentre buscava imatges fetes amb el magnífic Foldscope del patogen que causa la malària, Plasmodium falciparum, vaig topar amb això:

Font: Globedia

El primer que em va sobtar va ser la frase "el virus de la malaria", el primer dels errors que podem detectar en el text. I és que els membres del gènere Plasmodium no són virus sinó protozous, organismes unicel·lulars eucariotes, i per tant protozous i virus s'assemblen com un ou i una castanya. Bé, podríem pensar que això ha estat un error tipogràfic, que realment qui ha escrit el post coneix o s'ha informat sobre què és la malària i quin n'és l'agent causant. Però llavors... Per què a continuació veiem la imatge d'un Adenovirus? Segon error: d'on ho ha tret, que el Plasmodium és així? Si obrim un navegador i hi busquem les paraules malària i Adenovirus sí que hi trobarem informació que relaciona ambdós conceptes, però en un sentit molt diferent: hi ha projectes per tractar la Malària que consisteixen en col·locar un gen de la Malària dins un adenovirus, i d'això fer-ne una vacuna. 

Per tant, hi ha dues opcions. O bé qui ha fet l'article ha buscat informació molt per sobre i ha creuat conceptes, o bé senzillament ha deixat anar la paraula virus, que sempre fa més por, i ha posat la primera foto que li ha arribat a les mans. Sigui com sigui, molt mala pràctica.  

Trobar un lloc web de referència on saber que hi podem trobar informació veraç i contrastada és important. I bé, potser he estat massa crítica amb aquesta web, tothom pot cometre errors, així que li he donat una segona oportunitat. Com que es tracta d'una web amb diferents autors, he decidit buscar altres entrades publicades per la mateixa persona (a dia d'avui, 7490). Moltes d'elles són de medicina natural, propietats d'aquest aliment i d'aquest altre, promoció i venda de productes "naturals" com ara sabó, cosmètics, complements dietètics per aprimar-se... I també, que no falti, articles de productes homeopàtics meravellosos i remeis casolans per curar malalties d'origen genètic. 

En general, la medicina i la ciència són temes que interessen a la gent, i dels quals és bo tenir-ne informació per tal de no crear falsos mites. És fàcil equivocar-se, però hi ha menys probabilitats de fer-ho si es posa en pràctica el sentit de la humilitat i es contrasta una mica la informació, una màxima vàlida tant per a l'escriptor com per al lector. És molt important saber triar. 

divendres, 6 de març de 2015

El que amaguen les nostres dents

Avui m'han tret un parell de queixals del seny, i la meva curiositat ha fet que me'ls haguessin d'ensenyar i demanar si me'ls podia quedar. El cirurgià i la infermera m'han respòs que no, ja que per normativa les mostres biològiques s'han de quedar a l'hospital, ells són els encarregats de destruir-les.

Primer de tot m'ha sorprès una mica, ja que jo recordo tenir totes les meves dents de llet guardades en una capseta (que ara ja no se ni on para). Però després, reflexionant, he pensat que si ells no custodiaven la mostra i després a mi algú em robava pel carrer de camí a casa, les meves dents estarien en mans d'algun indesitjable que tindria una informació meva molt valuosa: el meu DNA.

I és que més enllà de les pel·lícules de ciència-ficció, l'obtenció de mostres de DNA a partir de restes òssies és un procediment força usat quan es vol caracteritzar l'origen de la mostra, a quina espècie pertany o quins gens conté, entre altres.

Quan a partir d'una dent es vol obtenir DNA, el primer que s'ha de pensar és que l'estructura dental és molt heterogènia. De la part calcificada de la corona, l'esmalt, no en traurem pas gaire cosa, ja que és una regió acel·lular i avascular. En canvi, si ens endinsem fins a la dentina i la polpa, el teixit connectiu de la dent, trobarem diferents tipus cel·lulars (fibroblasts, nervis i altres) a partir dels quals obtenir DNA. A més, com que aquestes cèl·lules estan molt ben protegides de l'exterior gràcies a una carcassa calcària, el DNA de les cèl·lules es pot mantenir íntegre durant milers i milers d'anys.

Un cop tenim el DNA, aquest es pot analitzar de moltes maneres diferents, segons el que vulguem saber. Es pot amplificar per tal d'obtenir-ne moltes còpies, es pot seqüenciar per saber quants gens compartim amb altres espècies, es poden fer proves de paternitat... Vaja, tot el que es pot fer amb una mostra de DNA. Senzillament, en aquest cas, la font d'on l'hem obtingut no és una mostra de sang sinó una dent, però igualment vàlid ja que el genoma és el mateix a totes les cèl·lules d'un individu. 

I per què és tan important? Què implica, que algú pugui tenir el meu DNA? Quin mal ús en pot fer? Doncs les repercussions poden anar molt més enllà del que ens podríem imaginar, jugar amb el material genètic és força perillós i hi ha molts temes delicats de bioètica al darrere, tal i com en Salvador Macip comenta al seu llibre Jugar a ser Déus, del qual ja en vaig parlar en una ocasió i que el post d'avui m'ha fet recordar. Si la mostra de DNA es pot amplificar vol dir que se'n poden fer tantes còpies com es vulgui, de manera que algú pot passar a tenir moltes còpies del meu DNA i "col·locar-lo" allà on li sembli, i això podria ser perfectament a l'escenari d'un crim. O el podria fer servir per involucrar-me en un conflicte amb el qual no estic relacionada. O per analitzar quins gens tinc, si sóc més susceptible a patir unes malalties o unes altres o si contràriament, tinc algun gen que em permet ésser menys susceptible a patir-ne alguna. És la nostra empremta, en identifica molt més que no pas qualsevol carnet, i per això segurament se n'ha de tenir més cura de la que ens imaginem. De vegades el mal ús que se'n pot fer és mes evident i altres cops senzillament és gairebé un tema de privacitat. Potser és ser massa dramàtic, potser sembla massa de ciència ficció, però la tecnologia hi és i per tant, la possibilitat de que passi també.

Ara que ja sabeu una mica més del DNA que podem trobar a les dents i com analitzar-lo, si algun dia passejant per un parc o al jardí de casa vostra trobeu una mostra de tipus ossi, penseu que potser teniu a les vostres mans l'essència del que un dia va ser un ésser viu!

diumenge, 1 de març de 2015

Foldscope

El primer que vaig fer quan vaig descobrir el Foldscope va ser fer un petit crit d'alegria, revisar la seva pàgina web de dalt a baix i intentar descobrir com aconseguir-ne un. I és que un microscopi que t'hi cap a la butxaca, amb la capacitat de veure organismes i estructures de fins a 800 nanòmetres, i que a més te'l fabriques tu mateix perquè l'estructura és d'Origami... Havia de ser meu per força, és una llaminadura massa temptadora!

El microscopi Foldscope

Aquest microscopi ha estat desenvolupat al Departament de Bioenginyeria de la Universitat d'Stanford, al grup del Dr. Prakash. Consisteix en una estructura que es retalla i es plega com si es tractés d'una figura d'origami, a la qual se li acoblen unes lents, una pila de rellotge de polsera (d'aquestes de botó), un LED i un interruptor. Un cop muntat, es pot veure qualsevol preparació muntada en un portaobjectes i fins i tot se'n poden capturar imatges acoblant el Foldscope a un smartphone mitjançant un parell de bandes magnètiques.

Explicació del funcionament del Foldscope de la mà del Dr. Manu Prakash

Tot plegat costa entre $0.5 i $1, segons si la lent que es fa servir és per obtenir imatges a menys o més augments. Segurament em deixo algun detall tècnic, però si algú hi està interessat pot trobar tots els detalls a l'article científic on ho van publicar, el qual a hores d'ara és al top 20 del 2014 de la revista en qüestió. 

No és cap broma: és enginyeria i rigor científic però low-cost. Una idea senzillament brillant.

El projecte no es comercialitza perquè està en fase de proves, i les primeres deu mil unitats ja es van repartir a diferents indrets del món, sobretot a països sense recursos on un instrument com aquest pot ésser clau per al diagnòstic de malalties de tipus parasitari com la malària, la loa loa, la malaltia de la son o el Chagas. A més, és una manera fantàstica de poder apropar la ciència a tothom, d'estendre el coneixement, d'incentivar la curiositat i la creativitat. 

No tinc cap Foldscope, però encara no he perdut l'esperança. Dins meu encara hi ha una espurna que desitja que un dia publiquin la fantàstica notícia de que es comercialitza o que entra en joc la segona fase de proves. I si mai en tinc un, no dubteu que us n'assabentareu.

diumenge, 15 de febrer de 2015

El privilegi dels records

video

Aquest vídeo ha caigut a les meves mans fa poc, però ja té uns quants anys. L'autoria de la frase no és de Drauzio Varella, pot no agradar a tothom i pot considerar-se grollera i fora de lloc. Però el que descriu, tot i que es podria dir de moltes maneres, no deixa de ser una realitat que es podria estendre a altres malalties i a altres forats negres on s'hi inverteixen grans quantitats de diners. 

Avui en dia, l'Alzheimer és una de les malalties amb més incidència al món occidental, acompanyada d'altres malalties neurodegeneratives, cadiovasculars i el càncer. És un tipus de demència que es detecta en edat avançada, i ara per ara no tenim cap tractament eficaç per curar-lo. Les diferents fases de la malaltia i les habilitats cognitives i motrius que es van perdent estan descrites i pautades, fet que permet fer un seguiment de l'evolució dels pacients, però de l'origen i la cronologia dels esdeveniments que tenen lloc a nivell cel·lular i bioquímic encara ens queda molt per aprendre. 

Dos dels processos que tenen lloc a nivell proteòmic i que caracteritzen la malaltia d'Alzheimer són la formació de les plaques senils a l'espai extracel·lular i la hiperfosforilació de la proteïna TAU a nivell intracel·lular, tot i que encara no som capaços de discernir si aquests processos són causa o conseqüència de la malaltia. El que sí que sabem és que ja passen de manera natural al nostre organisme, el problema ve quan el sistema es descontrola i deixa de tenir fre. És a dir, que no ens enfrontem a cap ésser estrany sinó hem de lluitar contra nosaltres mateixos. 

Les plaques senils estan formades pels pèptids beta-amiloides. Aquests pèptids surten d'una proteïna més gran que està a la membrana de les neurones, anomenada APP, i que és essencial pel creixement neuronal i la reparació de lesions que hi pugui haver al cervell. De manera normal la APP és tallada a trossets per uns enzims anomenats secretases, tot alliberant fragments de proteïna (entre ells, els pèptids beta-amiloides). Quan hi ha un excés d'aquests pèptids, s'agreguen entre sí tot formant les plaques senils, que són citotòxiques, interfereixen en la senyalització entre neurones i n'indueixen la mort.

La proteïna TAU, l'altre protagonista, és una molècula que en condicions normals estabilitza els microtúbuls, les autopistes que fan servir les neurones per traslladar material d'un cantó a l'altre de la cèl·lula. Aquesta proteïna es fosforila de manera natural, fet que provoca que els microtúbuls es desorganitzin i s'interrompi el tràfic de material d'una banda a l'altra. És un sistema de regulació natural que tenen les neurones per tal de controlar quan han de deixar de transportar material. Si la proteïna s'hiperfosforila, es formen petits grumolls neurofibril·lars, s'agreguen i esdevenen insolubles, perdent la seva funció de regulació.

En conjunt, el cervell es veu sotmès a un intens procés de mort neuronal i de deteriorament de les vies que bàsicament depenen del neurotransmissor acetilcolina, una molècula que fan servir les cèl·lules per comunicar-se al sistema nerviós central, sobretot a les àrees relacionades amb l'aprenentatge, el control motor, la memòria i els records. En els malalts d'Alzheimer cada vegada hi ha menys acetilcolina, més degradació d'aquesta, i menys receptors capaços de detectar la poca que queda i transmetre el senyal correctament. I d'aquí vénen la majoria de  símptomes relacionats amb la malaltia: el dèficit d'atenció i de memòria, l'alteració del llenguatge i del pensament, els estats de confusió global, etc.

De moment, el punt de mira de la recerca en el camp de l'Alzheimer es centra en intentar conèixer millor com s'inicia i desenvolupa la malaltia, fet que permetrà millorar els tractaments, la qualitat de vida dels pacients i els mètodes de detecció precoç. I tot té un preu, en aquest cas, un canvi de prioritats que comporti un augment de la inversió en recerca. Els beneficis seran a més llarg termini, però que molta gent pugui recordar en la seva etapa de vellesa el nom dels seus fills i néts o els seus records d'infantesa ben bé que s'ho val. 

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP