divendres, 6 de març de 2015

El que amaguen les nostres dents

Avui m'han tret un parell de queixals del seny, i la meva curiositat ha fet que me'ls haguessin d'ensenyar i demanar si me'ls podia quedar. El cirurgià i la infermera m'han respòs que no, ja que per normativa les mostres biològiques s'han de quedar a l'hospital, ells són els encarregats de destruir-les.

Primer de tot m'ha sorprès una mica, ja que jo recordo tenir totes les meves dents de llet guardades en una capseta (que ara ja no se ni on para). Però després, reflexionant, he pensat que si ells no custodiaven la mostra i després a mi algú em robava pel carrer de camí a casa, les meves dents estarien en mans d'algun indesitjable que tindria una informació meva molt valuosa: el meu DNA.

I és que més enllà de les pel·lícules de ciència-ficció, l'obtenció de mostres de DNA a partir de restes òssies és un procediment força usat quan es vol caracteritzar l'origen de la mostra, a quina espècie pertany o quins gens conté, entre altres.

Quan a partir d'una dent es vol obtenir DNA, el primer que s'ha de pensar és que l'estructura dental és molt heterogènia. De la part calcificada de la corona, l'esmalt, no en traurem pas gaire cosa, ja que és una regió acel·lular i avascular. En canvi, si ens endinsem fins a la dentina i la polpa, el teixit connectiu de la dent, trobarem diferents tipus cel·lulars (fibroblasts, nervis i altres) a partir dels quals obtenir DNA. A més, com que aquestes cèl·lules estan molt ben protegides de l'exterior gràcies a una carcassa calcària, el DNA de les cèl·lules es pot mantenir íntegre durant milers i milers d'anys.

Un cop tenim el DNA, aquest es pot analitzar de moltes maneres diferents, segons el que vulguem saber. Es pot amplificar per tal d'obtenir-ne moltes còpies, es pot seqüenciar per saber quants gens compartim amb altres espècies, es poden fer proves de paternitat... Vaja, tot el que es pot fer amb una mostra de DNA. Senzillament, en aquest cas, la font d'on l'hem obtingut no és una mostra de sang sinó una dent, però igualment vàlid ja que el genoma és el mateix a totes les cèl·lules d'un individu. 

I per què és tan important? Què implica, que algú pugui tenir el meu DNA? Quin mal ús en pot fer? Doncs les repercussions poden anar molt més enllà del que ens podríem imaginar, jugar amb el material genètic és força perillós i hi ha molts temes delicats de bioètica al darrere, tal i com en Salvador Macip comenta al seu llibre Jugar a ser Déus, del qual ja en vaig parlar en una ocasió i que el post d'avui m'ha fet recordar. Si la mostra de DNA es pot amplificar vol dir que se'n poden fer tantes còpies com es vulgui, de manera que algú pot passar a tenir moltes còpies del meu DNA i "col·locar-lo" allà on li sembli, i això podria ser perfectament a l'escenari d'un crim. O el podria fer servir per involucrar-me en un conflicte amb el qual no estic relacionada. O per analitzar quins gens tinc, si sóc més susceptible a patir unes malalties o unes altres o si contràriament, tinc algun gen que em permet ésser menys susceptible a patir-ne alguna. És la nostra empremta, en identifica molt més que no pas qualsevol carnet, i per això segurament se n'ha de tenir més cura de la que ens imaginem. De vegades el mal ús que se'n pot fer és mes evident i altres cops senzillament és gairebé un tema de privacitat. Potser és ser massa dramàtic, potser sembla massa de ciència ficció, però la tecnologia hi és i per tant, la possibilitat de que passi també.

Ara que ja sabeu una mica més del DNA que podem trobar a les dents i com analitzar-lo, si algun dia passejant per un parc o al jardí de casa vostra trobeu una mostra de tipus ossi, penseu que potser teniu a les vostres mans l'essència del que un dia va ser un ésser viu!

diumenge, 1 de març de 2015

Foldscope

El primer que vaig fer quan vaig descobrir el Foldscope va ser fer un petit crit d'alegria, revisar la seva pàgina web de dalt a baix i intentar descobrir com aconseguir-ne un. I és que un microscopi que t'hi cap a la butxaca, amb la capacitat de veure organismes i estructures de fins a 800 nanòmetres, i que a més te'l fabriques tu mateix perquè l'estructura és d'Origami... Havia de ser meu per força, és una llaminadura massa temptadora!

El microscopi Foldscope

Aquest microscopi ha estat desenvolupat al Departament de Bioenginyeria de la Universitat d'Stanford, al grup del Dr. Prakash. Consisteix en una estructura que es retalla i es plega com si es tractés d'una figura d'origami, a la qual se li acoblen unes lents, una pila de rellotge de polsera (d'aquestes de botó), un LED i un interruptor. Un cop muntat, es pot veure qualsevol preparació muntada en un portaobjectes i fins i tot se'n poden capturar imatges acoblant el Foldscope a un smartphone mitjançant un parell de bandes magnètiques.

Explicació del funcionament del Foldscope de la mà del Dr. Manu Prakash

Tot plegat costa entre $0.5 i $1, segons si la lent que es fa servir és per obtenir imatges a menys o més augments. Segurament em deixo algun detall tècnic, però si algú hi està interessat pot trobar tots els detalls a l'article científic on ho van publicar, el qual a hores d'ara és al top 20 del 2014 de la revista en qüestió. 

No és cap broma: és enginyeria i rigor científic però low-cost. Una idea senzillament brillant.

El projecte no es comercialitza perquè està en fase de proves, i les primeres deu mil unitats ja es van repartir a diferents indrets del món, sobretot a països sense recursos on un instrument com aquest pot ésser clau per al diagnòstic de malalties de tipus parasitari com la malària, la loa loa, la malaltia de la son o el Chagas. A més, és una manera fantàstica de poder apropar la ciència a tothom, d'estendre el coneixement, d'incentivar la curiositat i la creativitat. 

No tinc cap Foldscope, però encara no he perdut l'esperança. Dins meu encara hi ha una espurna que desitja que un dia publiquin la fantàstica notícia de que es comercialitza o que entra en joc la segona fase de proves. I si mai en tinc un, no dubteu que us n'assabentareu.

  © Blogger templates 'Neuronic' by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP